Després de celebrar-se aquest migdia una trobada entre els diferents cònsols dels set comuns a la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, han sigut els mandataris d’aquesta parròquia, Cerni Cairat, i d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, qui han donat explicacions als mitjans de comunicació sobre els afers tractats a la reunió, desprenent, entre altres, el malestar de les corporacions amb el posicionament del Col·legi Oficial d’Arquitectes per contractar tècnics que compleixin amb el seu codi deontològic. A més, Cairat també ha desvelat que la parròquia laurediana demanarà a la Cambra Parlamentària poder modificar la Llei del Sòl (la legislació pertinent a l’ordenació del territori i urbanisme) mitjançant la creació d’una comissió ‘ad hoc’ per a aquesta.
Per aquesta raó, els mandataris dels territoris citats han explicat que a banda d’haver-se abordat els plans urbanístics (POUP) i de revitalització de certes zones, també s’han vist en la discussió d’una “situació bloquejada” a causa dels problemes que està experimentant el Col·legi d’Arquitectes per adquirir nous professionals. “Hem mantingut una trobada que no ha donat cap resposta al que esperàvem arreglar”, ha desprès seriós Cairat, qui ha afirmat que aquesta problemàtica requereix un “tractament comú” i que aquest enfrontament amb la comunitat d’arquitectes “no està generant una solució sostenible”. Per la seva part, Gili també ha expressat el seu disgust i ha manifestat que la resposta del col·legi els sembla “excessiva i fora de lloc”, rebent unes cartes “certament dures” que no els ha d’exigir com actuar als polítics, afegint que Escaldes intentarà tenir el seu propi pla d’urbanisme.
Val a dir que el malestar del Col·legi d’Arquitectes amb la corporació escaldenca, i així ho ha recordat Gili, va venir en el moment que aquests van vetar el seu Comú de col·laborar en els pisos de l’avinguda del Pessebre. De manera que la tensió només ha anat escalant, i ha arribat a un punt a on la mandatària creu que “amb les clàusules que té el col·legi en ment, els hi costarà molt trobar a persones per treballar en un pla d’urbanisme”. També ha deslligat que va ser prou difícil concertar una reunió amb ells, i que “hi ha molts professionals a la comunitat que no pensen com els que prenen les decisions, motiu pel qual haurien d’alçar la veu”, opina Gili. A més, tot i agrair les seves aportacions, la responsable parroquial creu que “la institució no pot ordenar als comuns les seves pautes, ja que les qüestions polítiques les decideixen les corporacions de cada territori”.
Continuant la mateixa línia, Cairat ha detallat que la comunitat d’arquitectes els demana que hi hagi “una lliure concurrència, quan no acaben presentant-se i molts dels seus edictes conclouen deserts“. D’altra banda, assegura que amb els contractes d’assessorament es fan arribar “aquestes crítiques per carta” i que s’han d’impulsar mesures pertinents a través dels POP. El mandatari lauredià, molest per la contradicció de la situació, ha asseverat que tot i les discrepàncies i punts de no entesa viscudes a la reunió, “ha prevalgut la cordialitat, igual que durant la passada trobada dels comuns a Andorra la Vella del mes de setembre”.
L’ordenació urbanística, en el punt de mira dels comuns
Un altre dels anhels que han compartit els dirigents dels diferents territoris és el de modificar la Llei del Sòl, per a la qual Gili creu “indispensable la cooperació dels comuns”. Així, amb la proposta d’obrir una comissió que s’encarregui de tractar aquests afers al Consell General, haurà també d’acompanyar-se “d’una altra qüestió de fons que caldrà abordar plegats”, ha comentat Cairat. Finalment, Gili ha ponderat que “alterar el contingut d’aquesta legislació és una causa complexa tenint en compte la gran quantitat d’articles que engloba la mateixa, i que per això, requerirà un cert temps”. La conclusió extreta pels comuns ha sigut la de “dotar de més eines a aquesta llei” i conformar així el model urbanístic andorrà dels pròxims 20 o 30 anys.
No s’ha concretat un posicionament clar sobre quines mesures s’han d’implementar dins de la llei, però la sensació entre tots els cònsols va ser la de replantejar de cara a «pensar en l’urbanisme del futur», ha expressat Gili. Per aquesta raó, hi ha un «sentiment generalitzat entre els cònsols dels set comuns que cal dotar aquesta llei de més eines perquè els comuns puguem fer més i millor en urbanisme» amb l’objectiu de «definir i treballar millor el model d’Andorra que volem en l’àmbit d’infraestructures», va especificar Cairat, qui no va voler avançar als mitjans quines seran aquestes mesures.
