El Govern i el Pacte d’Estat defensen un SÍ a l’Acord d’associació (AA) sota l’argument que l’AA no obriria les portes a la immigració per què segons ells, les quotes obligatòries d’immigració que imposaria la UE serien d’uns pocs centenars de persones per any. Però la realitat és molt diferent i l’AA crearia una Andorra on sols els rics podrien fer front al cost de la vida per la pressió que es crearia sobre habitatge, sanitat, ensenyament i altres pilars fonamentals —fruit d’un descontrol en el creixement poblacional— per tres motius fonamentals:
1- Desapareixerien les limitacions als reagrupaments familiars. Actualment, una persona amb passaport de la UE que obtingui un permís de residència, sols pot reagrupar als seus familiars si compleix una sèrie de requisits força exigents, entre ells el de tenir un mínim de sou per persona reagrupada. L’Annex VIII (punt III) de l’AA estableix clarament que un cop s’apliqui l’Acord, tot ciutadà de la UE —amb permís de residència-— podrà reagrupar tota la seva família, sense que Andorra pugui restringir aquest reagrupament per motius d’ingressos ni per qualsevol altre motiu. Però és que el dret a reagrupament que l’AA atorga als ciutadans de la UE va més enllà de permetre que els familiars visquin a Andorra. L’AA obliga Andorra a atorgar a tot familiar d’un ciutadà de la UE amb permís de residència a Andorra, un permís de residència idèntic, amb la mateixa validesa i amb els mateixos drets d’exercici d’activitat econòmica i laboral. Tenint en compte que al final del 2024 a Andorra hi havia uns 35.000 residents amb passaport de la UE i tenint en compte que molts d’ells no podien exercir el reagrupament familiar total per manca d’ingressos, la xifra de reagrupaments es disparà en el moment d’entrada en vigor o d’aplicació provisional del AA. L’impacte en el mercat laboral, ensenyament, sanitat, habitatge, etc. és evident.
2- L’AA, Annex VIII (punt IV), obliga el Principat a crear la figura del «resident permanent». L’Acord obligaria el país a atorgar l’estatus de resident permanent a tot ciutadà de la UE que tingués més de 5 anys de residència sense cap altre requisit o, fins i tot en menys de cinc anys si compleix uns certs requisits. També obligaria Andorra a atorgar l’estatus de resident permanent a tot familiar de la persona que obtingui aquest ‘status’. Un cop una persona aconseguís l’estatus de resident permanent passaria a tenir els mateixos drets que un ciutadà andorrà, menys el de votar. Aquest estatus de resident permanent quedaria fora del còmput de permisos de residència, seria un estatus superior que no computaria com autoritzacions de residència en vigor.
Tenint en compte que a finals del 2024 unes 23.500 persones, ciutadanes de la UE, tenien més de cinc anys de residència, en el moment d’entrada en vigor de l’Acord o de la seva aplicació provisional, totes aquestes 23.500 persones —així com els seus familiars— esdevindrien residents permanents. Amb idèntics drets que un ciutadà andorrà, a part el de votar. És evident que aquesta obligació del text faria que milers de persones deixessin de necessitar renovacions de permisos, que adquirissin tots els drets i faria que milers de familiars que avui no poden complir els requisits de reagrupament familiar obtindrien tots els drets. L’impacte en la immigració i en habitatge, mercat laboral, ensenyament, sanitat, etc., és evident.
3- L’AA, Annex VIII (punt II), obliga a Andorra a uns creixements anuals del nombre de permisos de residència en vigor, atorgats a ciutadans de la UE. La fórmula que van introduir els negociadors de la CE durant la negociació, per determinar les noves quotes mínimes de nous permisos, inclou un element accelerador de la immigració que els membres del Pacte d’Estat semblen no entendre. Com estableix el punt IV de l’Annex VIII, un cop l’AA entri en vigor o s’apliqui de manera provisional, les persones que assoleixin l’estatus de resident permanent deixaran de ser comptabilitzades com permisos de residència en vigor, un fet que obligarà Andorra a atorgar un nou permís de residència en vigor per cada persona que esdevingui resident permanent. Fet que multiplicarà ràpidament la immigració, quedant fora de control.
Exposem-ho amb un exemple numèric:
Imaginem que el 2026 l’AA entrés en aplicació provisional. Diguem que en els cinc anys anteriors (2021-2025) la mitjana de permisos de residència en vigor de ciutadans de la UE fossin 35.000. Aleshores, Andorra estaria obligada a atorgar els permisos de residència que fossin necessaris per què el nombre de permisos en vigor el 2026 fossin com a mínim 35.000 —més uns percentatges (2,5%; 5%; 7%)— segons els tipus d’autorització.
Ara analitzem l’efecte accelerador que tindria el fet que la UE obligaria Andorra a atorgar les residències permanents i el fet que aquestes no es comptabilitzarien com autoritzacions en vigor per tenir un «estatus superior».
Allò que passaria al 2026, en el moment d’aplicació provisional de l’AA, seria que Andorra hauria d’adoptar la Directiva 2024/38/CE que crea la figura del resident permanent. En el moment d’aplicació provisional a adopció de la Directiva 2024/38/CE, —i no abans—, automàticament unes 23.500 ciutadans de la UE amb més de cinc anys de residència passarien a ser residents permanents i deixarien —en aquell moment, i no abans— de comptar dins del total de permisos de residència en vigor de ciutadans de la UE. Fet que crearia un «forat» en el nombre de permisos de residències en vigor el 2026 i Andorra hauria d’atorgar, com a mínim 23.500 noves autoritzacions de residència per mantenir el nombre de residències en vigor igual a la mitjana de residències en vigor més uns percentatges de creixement.
Aquest efecte «accelerador» del primer any d’aplicació de l’Acord tindrà un segon efecte que es produirà en els anys posteriors al primer any d’aplicació: atès que un cop un resident porti més de cinc anys de residència esdevindria una resident permanent, podem dir que —de mitjana— una cinquena part del conjunt de persones amb permisos de residència (de menys de cinc anys) cada any passaran a complir els cinc anys de residència i esdevenir residents permanents. Atès que aquest 20% de les residències en vigor deixaran de comptabilitzar-se per esdevenir residents permanents, Andorra haurà d’atorgar com a mínim un 20% de noves autoritzacions.
L’impacte en la població, mercat laboral, sanitat, ensenyament, habitatge, etc. és evident.
En resum, l’AA tindrà tres impactes innegables:
1- Manca de control real en el creixement poblacional que, ateses les limitacions pressupostàries d’Andorra, posaran fi a l’actual model en sanitat, ensenyament i serveis socials.
2- Un mercat laboral i de professions liberals tensionat per oferta i demanda del descontrol poblacional.
3- Un mercat de l’habitatge que passarà a estar molt més tensionat que ara demanda de la creixent població i per l’efecte crida a l’especulació que implica aquest escenari.
Amb l’AA el nou requisit/criteri per accedir a viure al Principat (per part de ciutadans andorrans o de residents) no seran les quotes d’immigració ni el passaport. Serà el poder adquisitiu de qui es pugui pagar l’habitatge i pugui accedir a serveis privats. En definitiva, una Andorra per a rics. .
