Un any més els pressupostos generals de l’Estat afronten els successius tràmits parlamentaris. Dimarts passat, van afrontar les esmenes a la totalitat. Molt s’ha parlat d’uns comptes que el govern considera que són els de la recuperació, mentre que l’oposició creu que no serveixen i que cal refer-los. Potser ni una cosa ni l’altra. Són els comptes del final de la recessió però, una altra cosa és que els ciutadans notin en la seva vida quotidiana una millora substancial. La qualitat de vida dels espanyols encara haurà d’esperar.
És cert que hi ha bones dades macroeconòmiques com ara que arriben diners a la borsa, que vénen més turistes, que baixa la prima de risc abaratint el cost del deute… Coses que milloren respecte de l’any passat. No obstant això, crec que als pressupostos els falta una voluntat ferma de reduir la mida de l’Estat, de reduir l’estructura que ens vam donar fa ja molts anys i que se’ns fa insuportable de mantenir. És cert que, a poc a poc, va suprimint algunes iniciatives, però això no dóna per a res. Cal suprimir estructures de poder que és per on s’escapa la despesa pública. I és molt difícil que els nostres polítics s’ho empassin. Al cap i a la fi són les llenties de molts polítics que viuen de la política.
El deute públic ens ofega, amb uns interessos terribles que deixen poc marge per fer política. Espanya és una de les nacions que menys recapta en impostos, tot i aplicar als seus ciutadans tipus altíssims. Cal ampliar la base i això passa també per la reducció més profunda i ràpida del dèficit públic, però baixant la despesa i no pujant més la pressió fiscal.
Cal accelerar tot això per poder baixar com més aviat la imposició i deixar diners en mans dels ciutadans perquè puguin seguir reduint deute, estalviar i consumir. Hem deixat enrere la recessió . Estem sortint de la crisi, però si no s’aprofundeix en algunes reformes i no s’aborden les que estan pendents, podem ofegar-nos en un traçat recte que deixi en el camí molta gent que ja no podrà superar l’ofec.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
