En l’actual context de negociació d’Andorra amb la UE a ningú se li escapa que si hi ha un col·lectiu al que li afectarà de forma molt significativa el que en derivi és a la nostra joventut. Però quin és l’abast real del que podríem considerar la joventut d’Andorra? Una referència la trobem al Fòrum Nacional de la Joventut, que recentment i per recomanació del Consell d’Europa ha ampliat l’edat per poder-hi participar quedant fixada entre aquells tinguin 15 i 35 anys, la qual cosa significa que inclou potencialment a uns 18.000 joves, aproximadament un 22 % de la població del nostre país, que no és poc !
Acotat quin és el col·lectiu jove del nostre país, cal preguntar-se si aquests 18.000 ciutadans, la majoria en edat de formar-se o d’emprendre una vida laboral o professional, són prou conscients del que l’Acord d’Associació pot arribar a representar per a ells. Aquí m’atreveixo a afirmar que no prou, com segurament li passa a la resta de ciutadania i que, per tant, cal informar, fer pedagogia, compartir amb tots ells tot allò que els convé saber de les negociacions amb la UE, del contingut del l’acord i de com els afectarà si finalment surt un “SI” al referèndum vinculant que sembla es portarà a terme a la tardor de l’any que ve, si tot va com està previst.
Tot sembla indicar que ens acostem al final de la negociació i, tot i que restem alguns temes pendents prou transcendents, com ara el protocol financer on encara resta molt per negociar i que ha provocat una recent reunió dels membres d’Andorra Banking amb els negociadors de Govern, està clar que s’imposa una intensificació del procés d’informació a la ciutadania de tot el que pot representar per Andorra i la seva gent l’esmentat acord. Així doncs, més enllà d’allò que hem pogut anar seguint a través del portal www.andorraue.ad, de les múltiples sessions informatives impulsades per Govern i per la CCIS, i de l’encomiable treball de la premsa, que no ha esmerçat esforços en informar-nos i donar-nos la seva opinió des de les més variades sensibilitats, és clar, ara toca que se’ns faci avinent el resultat final de la negociació i el que representarà per a nosaltres, també pels joves.
I parlant de joves, la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus ha impulsat recentment una complerta jornada destinada als joves del nostre país per tal d’informar-los de l’estat de les negociacions i sobretot, de quines oportunitats i reptes pot representar per a dit col.lectiu la incorporació d’Andorra al Mercat Únic Europeu. En un format molt complert, varen intervenir membres de Govern, joves representants d’associacions nacionals, com ara el Forum de la Joventut, i internacionals com l’equip Europa Catalunya i la Joventut Europea Federalista, i destacats especialistes el programes europeus, molts d’ells enfocats a la joventut europea i qui sap si a futur a l’andorrana.
Per començar cal que els nostres joves analitzin el radi d’influència actual en el que es mouen, tant en els seus estudis com en els projectes d’emprenedoria, o de desenvolupament a nivell laboral o professional, i que ho posin en comparació amb el que representaria formar part del Mercat Únic Europeu. Recordem: 450 milions d’habitants, 56 milions de llocs de treball, 23 milions d’empreses, 18 % del PIB mundial, i afegim-hi ara 2 bilions d’euros de pressupost en “programes europeus”.
Un dels aspectes que em va cridar l’atenció de l’esmentada jornada va ser el contrast d’experiències entre les compartides per joves andorrans en contrast amb joves europeus. Els primers només van poder explicar situacions frustrants derivades de la seva condició d’andorrans o ciutadans d’un país tercer. Recordo l’experiència del cas d’una brillant estudiant andorrana que aspirava a un lloc de treball a una empresa europea i que pel fet de ser justament andorrana, tot i ser la millor candidata, va ser descartada per no pertànyer a un país integrant del “mercat interior UE”. El mateix d’un aspirant a un programa de voluntariat que, tot i reunir tots els requisits, el seu passaport andorrà el va condemnar a un “No”. Contràriament, els joves representants i no tant joves d’estats membres del Mercat Únic només parlaven d’experiències positives i gratificants i que sobretot, els havien permès créixer professionalment arribant a límits que mai s’haguessin imaginat, i tot mercès a poder aprofitar els avantatges dels programes europeus.
El primer que cal dir dels esmentats programes europeus és que, en relació a l’acord d’associació, representen l’oportunitat per Andorra d’adscriure-s’hi en funció de les preferències que el nostre Govern acordi. En aquest sentit, serà importantíssim el diàleg de la nostra joventut amb Govern justament per escollir i determinar quins són els que més ens interessen, tenint en compte que Andorra hi haurà de contribuir econòmicament si els vol posar a disposició de la ciutadania del país.
Dit això, cal dir que l’accés al Mercat Interior de la UE representa que els nostres estudiants tinguin la mateixa consideració que els estudiants europeus a l’hora d’accedir a les universitats europees i una major facilitat en l’homologació de títols. Igualment representa gaudir dels mateixos drets laborals i de salut pública que la resta d’europeus. I evidentment, representa l’adeu a al necessitat de visats. Però a més, representa l’oportunitat de fer pràctiques o treballar a empreses de països europeus amb molta més facilitat que fins ara, o bé de beneficiar-se com estudiants o joves investigadors, de programes europeus en els que Andorra decideixi participar, com ara Erasmús +, Horizon Europe o Life, o bé postular-se per a programes d’inserció laboral com ara PICE, Mobilize, Erasmus for Young Entrepeneteurs, Eurodyssey o EURES.
Centrem-nos en alguns d’aquests programes europeus que tant interessants poden arribar a ser pels nostres joves, estudiants, professionals i emprenedors. ERASMUS + per exemple, és el programa més exitós per a mobilitat d’estudiants i professors amb un fort enfoc vers la inclusió social, la transició verda i digital, així com a la promoció de la participació dels joves a la vida democràtica, sense oblidar la promoció del esport que ben segur agrairien molts dels nostres joves esportistes, avui certament desorientats en les seves expectatives de futur. Però és que a més, Erasmus+ Traineesship promou beques per incentivar l’experiència laboral per a estudiants d’ensenyament superior i per a recents titulats, i el programa Marie Sklodowska-Curie Actions promou beques per a la investigació derivada de l’educació doctoral i post-doctoral a través de projectes d’investigació a tot el món. I que dir del programa de voluntariat remunerat per a joves de 18 a 30 anys conegut com a European Solidarity Corps o el programa #DiscoverEU que ofereix un bonus de 1.200.- € per viatjar per Europa en tren i connectar amb joves de tot el continent europeu. O programes per participar en el diàleg europeu com l’Erasmus + Virtual Exchange o el EU Youth Dialogue, o el Life per a la protecció de la natura i el medi ambient així com l’acció climàtica. I com podria ser d’interessant pels nostres joves participar del programa Creative Europe centrat en les necessitats i desafiaments en l’àmbit cultural (arquitectura, patrimoni cultural, disseny, literatura, música i arts escèniques) i creatiu (cinema i sector audiovisual).
I sense límit d’edat i pensant en els nostres emprenedors i en la recerca d’oportunitats laborals tenim, per exemple, programes com Erasmus for Young Entrepreneurs, MobiliseSME Mobility Exchange for SMEstaff o bé, l’importantíssim EURES, la gran borsa de treball europea. I pensant en la ciència, la tecnologia i el I+D tenim el Horizon Europe, que mou una xifra que fa tremolar, 95’5 bilions d’euros.
En definitiva, als nostres joves només els cal acudir al portal europeu per a joves European Youth Portal EU Iniciatives, on trobaran tot allò que els pot arribar a interessar i sobretot, s’adonaran de l’autèntica dimensió de tot allò que poden aprofitar un cop passem a formar part del Mercat Únic Europeu, si és que finalment així ho decidim en referèndum.
Ara tota explicar tot això molt bé. En aquest sentit encoratjo a la joventut d’Andorra a informar-se i a informar a tots aquells que es troben estudiant pel món i que no estan tan connectats amb la realitat del país com caldria, doncs potser aquesta informació un cop analitzada els pot canviar la vida.
Europa espera als nostres joves amb els braços oberts, perquè també ells són europeus i mereixen participar de tot allò de bo que el Mercat Únic Europeu els pot aportar, però cal aprofitar les oportunitats i per això caldrà una actitud pro-activa per part de tots!
