El món en línia, les xarxes socials i les aplicacions de comunicació telefònica suposen noves oportunitats de socialització per a joves i adolescents, en concret aquells LGTBI+ que poden trobar gent afí i referents positius, així com gran quantitat d’informació lliure de LGTBI-fòbia.
Però les noves tecnologies també tenen aspectes negatius: faciliten el discurs de l’odi i les formes de violència i bullying tradicionals. Els joves LGTBI són especialment sensibles al discurs de l’odi i al ciberassetjament per la seva orientació i/o identitat de gènere, i molts sofreixen aquest assetjament per part dels seus companys a través de comentaris rebuts en el seu mòbil o en xarxes. El ciberassetjament és un fenomen que va de la mà d’aquestes noves tecnologies i que sol suposar una via addicional a l’assetjament escolar que tendeix a augmentar amb l’edat. La solució no és fàcil, però l’hem de treballar entre tots i totes. Cal donar eines als joves: s’han de reforçar les habilitats dels nens i nenes a fi que sàpiguen identificar les amenaces i superar-les. Però, a més, cal impulsar un nou marc normatiu i millorar la coordinació de tots els actors implicats: pares, educadors, empreses i institucions públiques. Cap jove LGTBIQ+ ha de viure discriminat ni ha de patir cap tipus de violència per la seva condició. Tots els seus drets han d’estar garantits i això és feina de tots.
