La vida té el do d’ajustar anades i vingudes. A voltes ens trobem pujant pendents difícils amb il.lusió i esforç, però d’altres vegades les pendents ens fan baixar com una esllavissada. Si fóssim en un quadres d’Escher –amb aquelles perspectives impossibles en les quals l’aigua puja i baixa a l’hora–, la vida seria com un devenir insignificant. Però, per sort aquest no és el cas.
El gran escriptor francès d’origen algerià Albert Camus, en el seu conegut llibre El mite de Sísif, destaca com la felicitat i l’absurd són inseparables, destaca com a Sísif cal imaginar-lo feliç, perquè és més fort que la seva roca, tot i que hagi de pujar-la muntanya amunt fins al cim, per llençar-la pel precipici, és quan baixa a buscar-la ,quan es torna conscient que no tot està esgotat. “No hi ha sol sense ombra, sinó que cal conèixer la nit”.
Un dels filòsof més atractius del darrer segle va ser, per a mi sense cap mena de dubte, Gilles Deleuze. Considerat un dels filòsof de la vida juntament amb Spinoza, Nieztsche o Foucault, afirmava en el darrer text publicat abans de morir (L’immanence: une vie de 1995) com el centre i l’objectiu últim de la seva obra va ser pensar la vida. Però lluny de les teologies i les meta teories transcendentals.
Ell ho explicava com la vida entesa com a quelcom de singular, com una experiència viscuda que provoca multiplicitats que, com a joc de la diferència, allibera constantment la vida de tot el que l’empresona. Fins a tal punt que definia la vida afirmativa defugint del seu límit, que n’és la mort.
Per igual, entenc la vida com un voler viure, un errar que no deambula, sinó que erra perquè aposta per voler viure. Per entendre l’encant de la vida, aquesta se l’ha d’entendre que és com l’aigua, font de vida de tot el que l’envolta, però l’aigua, com la vida, mai pot estar estancada, perquè llavors es mor.
Confiar en l’encant de la vida i apostar pel voler viure fa que resulti més interessant i divertit alhora. A voltes potser que s’equivoqui, però sap aprendre i corregir perquè sap que, si no, es mor.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
