L’última onada de contagis està afectant de manera desigual al voltant del globus, els països més avançats en la vacunació ja estan publicant majors dades de confiança i creixement. En aquest sentit mentre que els EEUU i la Xina estan mostrant millora, Europa encara haurà d’esperar per tenir clars senyals de recuperació, però, només veiem un retard amb el que de cara el 2t (segon trimestre) podria sorprendre’ns gratament.
Les últimes dades sobre la demanda, l’activitat fabril i les sol·licituds de desocupació als EEUU suggereixen que el repunt del creixement posterior al tancament està cobrant impuls ràpidament, el que ha portat a forts repunts de la inflació esperada i de la corba americana. En aquest sentit les vendes al detall van augmentar al ritme més ràpid en set mesos (5,3%), també la producció industrial + 0,9% marcant un quart augment consecutiu. No obstant, i tot i que els ingressos personals es van disparar un 10% i la despesa va augmentar un 2,4% el mercat laboral continua molt deteriorat. La taxa d’atur es va fixar en un 6,3% però el que la lectura oculta és un modest creixement laboral i un major un increment nombre de persones que han abandonat la força laboral, de manera que la taxa real d’atur s’acostaria més a un preocupant 10%.
A Europa, més endarrerida en el procés de vacunació i més dependent de l’evolució dels serveis, se segueix observant una evolució menys esperançadora, però, els indicadors avançats i els índexs de confiança del mes de febrer van sorprendre en la majoria dels casos a l’alça (IFO alemany marca al febrer màxims de quatre mesos). Per ara, els patrons de creixement a la zona euro seguiran sent desiguals, tant entre sectors com entre països, però a mig termini, la recuperació econòmica a la zona de l’euro hauria de recolzar en les polítiques expansives i en una recuperació de la demanda a mesura que s’aixequin les mesures de contenció.
De nou Espanya en la popa de la recuperació, la xifra de negocis del sector serveis es va desplomar un 15,6% el 2020 el major descens de la sèrie històrica. El desglossament d’activitats revela que els negocis més danyats van ser les agències de viatges (un 75%), els serveis d’allotjament (68%), el transport aeri (un 60,1%) i la restauració (43,6%). No obstant, en aquesta última envestida l’economia ha aconseguit superar-se respecte a la primera onada i esperem que la modificació del marc espanyol d’ajudes a empreses, que s’estendrà fins al 31 de desembre, alleugi la situació econòmica a Espanya recolzada per una manufactura que torna a expandir-se amb força a un nivell no vist des de juliol.
Xina continua com a motor
Per la contra, el creixement de l’activitat industrial a la Xina es va alentir al febrer per tercer mes consecutiu, a causa dels rebrots de la covid a nivell local i internacional, així com per les celebracions de l’any nou lunar en què l’economia es va paralitzar . No obstant això, els indicadors continuen situant-se en nivells d’expansió i no hem d’oblidar la rapidesa amb què la Xina va aconseguir sortir de la crisi, sent una de les poques regions que va tancar l’any amb creixement. Al que sumaríem que forma part de la regió que majors previsions de creixement mostra per a aquest 2021, per la qual cosa la Xina seguirà sent motor econòmic en els propers mesos. A la banda contrària tindríem al Brasil on el turisme, va ser un dels sectors més castigats per la pandèmia amb una caiguda històrica de les seves activitats de el 36,7% el 2020, per la qual cosa s’estima necessiti uns dos anys per recuperar-se i tornar a els nivells prepandèmia a principis del 2023.
A nivell mundial, els governs i els bancs centrals continuen sent acomodaticis per donar suport a la recuperació econòmica. Als EEUU, membres de la Reserva Federal van seguir reiterant la necessitat de mantenir l’actual ritme de compres de bons fins que els objectius d’ocupació i inflació s’assoleixin (podria portar més de 3 anys aconseguir de forma persistent el 2% d’inflació). En la mateixa línia, des del BCE es va alertar el risc que suposaria un abrupte repunt de tipus d’interès reals sobre la recuperació global i que faria el necessari per mantenir la corba sota control. Veurem que fitxa mouen en les reunions de març.
Nous temors remouen les aigües
Tot i que la inflació americana se situés en 1,5% per sota de l’objectiu del 2% de la FED, els temors a un fort repunt després de les positives dades econòmiques als EEUU, a causa de l’efecte del segon paquet d’estímul fiscal, va empényer la corba americana alçant al 10 anys americà fins 1,61%. En el seu moviment va arrossegar la corba europea portant al 10 anys alemany a nivells no vistos des de març de l’any 2020 (-0.234%) i a forts descensos en les borses, sent els actius de major volatilitat el més castigats en un procés de rotació mogut per una corba americana que mostrava una alternativa rendible per als inversors més conservadors.
No obstant, els mercats van aconseguir recuperar-se amb alces per sobre del 5% en els parcs europeus i del 4% per les borses de l’altre costat de l’atlàntic. No així per als emergents, que van marcar un feble desenvolupament al febrer pel «risk off», destacant la caiguda a Hong Kong després del primer augment en l’impost d’operacions financeres des de 1993 i Brasil degut a la publicació d’unes dades macro que deixaven en relleu una recuperació molt mes lenta del que s’esperava, principis 2023.
En aquest sentit, les accions segueixen trobant suport en les polítiques i els esforços de vacunació, mentre que per als inversors més conservadors els riscos s’han alçat i han de ser actius en la gestió de la duració i incrementar estratègies d’inversió menys correlacionades. Tot i no ser el nostre escenari base, nous temors remouen les aigües i a mesura que avança l’any, el risc d’augment de les taxes reals va prenent forma, s’eleven les pors davant un possible canvi de política i a una prematura retirada d’estímuls que podria portar, com es va observar al 2013, a una tempesta perfecta provocant pèrdues generalitzades.
