Bufen vents contraposats, mentre les últimes revisions de l’OCDE ens donen bones notícies a l’incrementar les estimacions de creixement del PIB mundial al 5,5% des del 5% en aquest 2021, també s’incrementen les expectatives d’una retirada més primerenca dels estímuls monetaris sovint no sent ben acollit pels inversors i tornant-se una arma de doble tall.
Als EEUU el Congrés va aprovar finalment el pla fiscal de Biden (1.9 $ bilions), i un cop signat pel president, comença el desplegament de xecs de 1.400$ coincidint amb la finalitat de l’anterior programa. A més d’aquests xecs en blanc Biden prepara un ambiciós programa d’inversió en infraestructura 3MM, el que elevarà encara més la despesa pública podent aconseguir un dèficit aquest any de fins a 1.13 $ bilions. Tot i la clara empenta d’aquests estímuls, el que per ara estem veient és l’efecte de les inclemències del fred hivernal que va afectar a grans franges del país al febrer, el que va provocar que tant les vendes minoristes com la producció industrial cedissin (ambdues per sota de 3%), avançant així un retrocés temporal de la demanda. No obstant això, a més de l’estímul del govern i la flexibilització de les restriccions de Covid-19 amb l’arribada de la primavera i una acceleració en el ritme de les vacunes ja anunciada, esperem una ràpida recuperació, calculant un creixement del PIB al 6.5% en 2021 enfront el 4.2% de desembre.
En aquest costat de l’Atlàntic l’encara elevada taxa d’infecció i la consegüent ampliació i enduriment de les mesures de contenció segueixen tenint un impacte negatiu bloquejant l’activitat econòmica de la zona euro com ho fes el Ever Given al canal de Suez, consegüentment podríem tornar a veure un PIB contraient-se en el primer trimestre del 2021. No obstant això, esperem una forta recuperació a partir del 2t, quan la despesa del consumidor prengui impuls després de la reobertura de les economies. Però per això, cal un progrés més ràpid en el desplegament de vacunes que continuï ajudant a restablir la confiança, millorar les condicions de mercat laboral i reduir l’estalvi que actualment es troba al voltant del 17%. S’estima doncs, per ara, que el PIB se situï aquest any al 4.0% vs 3.9% anterior.
Tot i la desacceleració vista a la Xina en les últimes dades publicades, a causa de les celebracions de l’any nou lunar i pels últims rebrots de Covid, les projeccions de creixement segueixen sent elevades i consistents, de manera que el Govern podria retirar part de el suport fiscal i monetari, retallant el seu propi endeutament aquest any, fins a un 3,2% del PIB enfront del 3,6%. Mes bancs centrals dels grans BRICS estarien endurint les seves polítiques monetàries amb l’objectiu de controlar la seva inflació, al Brasil es va pujar tipus per primera vegada en gairebé sis anys en 75 pb fins 2,75% i Rússia ho feia per primera vegada des de setembre de 2018 amb 25 punts bàsics, fins al 4,5%.
No així per als grans Bancs centrals dels mercats desenvolupats, la FED mantenia la seva política monetària acomodatícia deixant els tipus d’interès en el rang 0% a 0.25%, i el ritme de compres d’actius ($ 120mm mes). Tot i revisar les seves perspectives econòmiques a l’alça, no espera pujar tipus fins 2023, però si podríem començar a veure una reducció del seu programa de compra d’actius de cara a finals d’any. Tampoc el BCE va fer canvis, deixant a 0.0% els tipus d’interès i el tipus de facilitat de dipòsit en -0.5%, a més, manté el programa d’emergència de compres per la pandèmia (PEPP) en 1.85 bill.
Una arma de doble tall
Persisteixen les pors a una inflació descontrolada als EEUU per sobre de l’actual 1,7%, i això ha portat a veure durant tot el mes una elevada volatilitat tant en la seva corba com en la seva divisa, el treasury va arribar a superar els 1,77% (suport tècnic històric al voltant del 2,00%). A mesura que les economies s’obrin, el sector de serveis respondrà ràpidament, no només als EEUU, per absorbir la demanda reprimida i és probable que vegem fortes alces d’inflació en moltes regions (Brasil, Rússia …), propera al 2,5% als EEUU. La depreciació del dòlar va venir de la mà de l’increment de la càrrega fiscal que el va portar al 1,22, però les majors projeccions de creixement i l’increment de fluxos el tornaven a la sendera de recuperació tancant per sota del 1,175, apreciació que hauria de continuar en pro d’una millora de les expectatives econòmiques americanes.
Tant Europa com Wall Street aconseguien tancar el mes en verd, destaquem la bona evolució de la borsa alemanya + 8% i el DJ als EEUU amb un + 7%, no així el Nasdaq que rebia un especial càstig cedint més d’un 1%. Canvi de tendència que es podria prolongar davant un aviat retorn a la normalitat i unes valoracions elevades, el que posa en dubte la continuïtat del sector com a líder. Seguim observant rotació cap a sectors cíclics de valor com financeres o energètiques, atents tant a l’evolució del pla de recaptació d’impostos com del projecte en infraestructures de Biden i els seus efectes en la renda variable americana.
Els tipus més interessants als EEUU (a tocar del divideixen yield del S&P), un dòlar apreciant-se i una inflació al alça no serien bons tripulants per navegar entre els emergents, el que està portant al fet, que part dels inversors recullin beneficis i redueixin posicions en els actius més volàtils, així els emergents cedien en el seu conjunt per sobre del 1%. En aquest sentit els temors a la retirada prematura de les polítiques acomodatícies també a la Xina, empenyia a Shenzhen a cedir més de el 5%, enmig d’unes converses amb els Estats Units que no semblen estar arribant a bon port.
En la navegació utilitzem la rosa dels vents per definir la direcció i la fortalesa d’aquests, ens trobarem amb un fort llevant complicant la navegació o ens acompanyarà un càlid ponent? Ara pera ara, del que sí podem estar segurs és que l’economia continua depenent de l’evolució de la pandèmia i aquesta encara és incerta.
