Des de temps immemorials, la societat ha estat presa fàcil de la set d’espectacle i la necessitat de trobar culpables. Les places públiques es convertien en escenaris de judicis, on la multitud, ensucrada per rumors i prejudicis, dictava sentències sense apel·lació. La crema de bruixes, un macabre ritual que s’estenia per Europa, era la culminació d’aquests processos inquisitorials, on la sospita i l’acusació n’hi havia prou per condemnar a mort.
Avui, segles després, sembla que poc hem avançat i la naturalesa humana continua sent la mateixa. La foguera s’ha extingit, però la pira mediàtica continua ardent amb força. Els mitjans de comunicació, ansiosos per acaparar audiències i augmentar els seus beneficis, s’han convertit en els nous inquisidors. Armats amb micròfons i càmeres, persegueixen les seves presumptes víctimes, les jutgen en primera plana i les condemnen a l’ostracisme social. Tuits de persones anònimes que prenen la foguera i per la necessitat del «clickbait» els periodistes cauen en el parany i els grups de Telegram acaben de propagar l’incendi.
En l’era digital, l’opinió pública es construeix a l’instant i pot convertir-se en una foguera que consumeix reputacions sense pietat. Una acusació genèrica o un titular sensacionalista llançats contra una empresa, o una investigació oberta per una acusació, amplificada pels mitjans de comunicació, pot fer esclatar una reacció en cadena amb conseqüències devastadores, no només per a l’entitat en qüestió, sinó també per a les persones que la conformen. Les xarxes socials, amplificant aquestes veus, contribueixen a crear un ambient tòxic on la veritat es dilueix i el rumor es converteix en veritat absoluta.
En aquest context, cal recordar que avui en dia són els organismes judicials i reguladors els que han de garantir el compliment de la Llei, els qui han de protegir els drets dels ciutadans i els qui han de posar fre als abusos de poder. Els judicis s’han de celebrar als tribunals, no a les redaccions ni als grups en xarxa. És la justícia, tant la penal com la civil, la que té mecanismes per investigar i sancionar els qui hagin comès delictes.
La presumpció d’innocència és un principi fonamental del nostre estat de dret. Ningú pot ser condemnat sense abans haver tingut l’oportunitat de defensar-se. Si es presenta a algú com a culpable, sense que s’hagi dictat una sentència ferma s’està violant aquest principi bàsic i s’està posant en perill el sistema judicial. Igual que a l’edat mitjana, on l’acusació de bruixeria n’hi havia prou per condemnar a mort una dona, avui dia una acusació pública, sense proves sòlides, pot destruir la vida de persones que, sovint, són alienes a qualsevol irregularitat. Empleats, inversors, proveïdors, clients i fins al videoclub o el gimnàs on eren socis els processats, poden veure’s arrossegats a una espiral d’incertesa i descrèdit, patint pèrdues econòmiques i danys a la seva reputació.
Les estafes han existit al llarg de la història i en tots els àmbits, la creativitat dels estafadors no té límits. Han evolucionat adaptant-se als nous temps. Per aquest motiu és fonamental que qualsevol activitat sospitosa sigui posada en coneixement de les autoritats competents. Ja siguin les forces de seguretat, els organismes reguladors o els jutjats, són ells qui compten amb les eines i els coneixements necessaris per investigar a fons i perseguir els responsables. Denunciar no només protegeix els nostres interessos individuals, sinó que contribueix a construir una societat més segura i justa per a tothom.
Els insults, les calúmnies i les injúries abocades en fòrums i xarxes socials, especialment quan es dirigeixen contra un col·lectiu o una persona en particular, constitueixen delictes penals. És important recordar que darrere de cada perfil en línia hi ha una persona real, amb sentiments, famílies i drets que han de ser respectats.
La justícia ha de seguir el seu curs a través dels canals institucionals establerts. Convertir les xarxes socials o grups de Telegram en tribunals populars, on es jutja i condemna sense proves ni garanties, no només és injust, sinó que pot comportar greus conseqüències legals per als qui participen en aquestes pràctiques.
