Menor creixement i majors riscos s’extreuen de l’últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI), el qual va reduir el seu pronòstic d’expansió per a l’economia mundial al 4,4%, un 0,5% menys que l’estimat anteriorment, principalment a causa de les retallades als Estats Units i a la Xina. Dins la paleta de riscos, la pandèmia, la inflació, els colls d’ampolla, l’enduriment de la política monetària dels Estats Units i ara l’escalada del conflicte entre Rússia i Ucraïna, planegen sobre les diferents economies que han de moure fitxa per protegir-se davant les diverses amenaces.
Els Estats Units van créixer un 1,7 % el 4t per tancar el 2021 amb un PIB del 5,7% el registre més elevat en 37 anys. L’espectacular creixement del darrer trimestre va ser degut a la millora de les exportacions, que van pujar un 24% respecte al trimestre anterior. També ho va fer la inversió privada, que havia quedat estancada i que va mostra un increment del 32% respecte al trimestre anterior. Restant a la millora, el consum només va aportar un 3%, molt per sota dels increments vistos al 1r semestre per sobre de l’11%, alhora en un entorn de menor necessitat de suport per part de les arques públiques, la despesa va retrocedir un 2,9%. Tot i aquesta última dada de creixement, les projeccions són a la baixa per a l’economia americana, el cert és que els Estats Units són el país del món amb més contagis de covid-19 (72 milions) i morts (més de 870.000) per la pandèmia i Biden encara no ha aconseguit l’aprovació del seu pla de despeses socials i de lluita contra el canvi climàtic, fet que sumat a l’enduriment de la seva política monetària, arrossega els diferents òrgans a retallar les previsions de creixement de cara al 2022 al 4%.
L’economia de la zona euro es va expandir un 0,3% el 4T, tancant el 2021 amb un creixement del 4,6%. Decepció per a Alemanya que es va contreure un -0,7% el darrer trimestre del 2021, cosa que deixa el creixement en un 1,4% el 2021 (no recupera la caiguda del PIB del 4,6% vista el 2020). A expenses de la bona evolució del mercat laboral (amb una taxa d’atur que podria baixar 0,6 deixant-la al 5,1% aquest any), l’economia alemanya orientada a l’exportació ha estat especialment vulnerable als colls d’ampolla de la cadena de subministrament mundial i a la mancança de matèries primeres, pel que ha tingut i tindrà en els mesos vinents fortes repercussions a l’economia. Empunyant el govern alemany a rebaixar les seves perspectives de creixement del 4% al 3,6% per a aquest 2022.
Al costat oposat França i Espanya despuntaven. França assolia el creixement més gran en 50 anys amb un PIB del 7% gràcies a unes polítiques menys restrictives i la inversió empresarial. També sorpresa positiva per a Espanya, la qual creixia un 2% al quart trimestre, un 5% l’any, fet que suposava el seu ritme més alt en dues dècades, però encara queda lluny de recuperar el 10% perdut 2020. Tot i aquesta desacceleració en el quart trimestre les projeccions de cara al 2022 són més favorables, la recuperació del turisme, que representa al voltant del 12% del PIB hauria de continuar millorant en la mesura que la pandèmia es torna endèmia, i la reobertura total permeti al turisme internacional tornar a la normalitat. Espanya tanca el 2021 amb creació d’ocupació rècord i una taxa atur més baixa des del 2008 (13,3%). Amb l’arribada de més fons de recuperació de la Unió Europea i un pressupost expansiu, s’estima una expansió del 5,4%, podent arribar a ser l’economia avançada que més creixi el 2022.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? La inflació continua marcant rècords, als Estats Units aquesta va tancar el 2021 amb una taxa del 7%, la més alta des del 1982. Mentre que en el cas de l’OCDE es va col·locar al punt més elevat des del maig del 1996 un 5%, principalment a causa del salt de gairebé 50% als preus de l’energia. Tot i que aquesta podria haver tocat ja màxims amb una possible desacceleració a partir del segon trimestre, gràcies a menors pressions a les cadenes de subministraments i colls d’ampolla, els bancs centrals es marquen un Gambito de dama en el joc d’escacs mundials on estan sacrificant creixement i estabilitat als mercats per tal de controlar la inflació. La FED va moure el peó donant un missatge més restrictiu respecte a la seva política monetària, centrada completament en una inflació molt per sobre del 2%. Va deixar sense canvis els tipus en el rang 0%-0,25%, però va anticipar la primera pujada de tipus al març (elevant a cinc alces de quart de punt aquest any) i va donar el tret de sortida a la reducció del balanç. Alhora s’incrementen les apostes sobre una alça de taxes en el cas del BCE a Europa podent ser de 0.25pb de cara a final d’any.
Del mar de la tranquil·litat a la costa brava
Els casos de contagi per covid a tot el món superen els 350 milions i les morts arriben a les 5,9 milions, amb unes pèrdues mundials que podrien superar els 14MM$ fins al 2024. A la creixent paleta de riscos, sumem un entorn de desacceleració global el que ha portat a l’índex VIX de volatilitat a rebotar un 44% arribant a cotitzar per sobre dels 37 punts (màxims des de l’octubre del 2020) i arrossegant-nos des de l’estimat mar de la tranquil·litat a les vigoroses aigües de la costa brava.
Gener negre! Els mercats ara sí que posaven en preu els diferents riscos amb fortes caigudes . Si bé Europa aconseguia mantenir un to menys negatiu que als Estats Units, tancava el gener amb retrocessos al voltant del 2-3%. La contracció al creixement del 4t d’Alemanya portava el Dax a tancar amb una caiguda del 2,6%. Al costat oposat i sota unes millors expectatives de cara al sector terciari, Itàlia i Espanya anotaven millors resultats, sobretot el selectiu espanyol gràcies al pes en financeres en un entorn de majors expectatives de retorns per al sector, cosa que li permetia tancar amb una caiguda lleu del 0,8%. Pitjor comportament per als índexs americans llastats principalment pel tecnològic Nasdaq que cedia prop del 9%, la imminent alça de tipus per part de la FED ajustava les seves valoracions a la baixa, descomptant uns costos més elevats. En to emergent l’índex del gegant asiàtic patia perdudes per sobre del 7,5%, davant els efectes d’una transició econòmica i energètica que limitarà el creixement en els anys vinents, però que farà la inversió més segura i estable.
Tripulació prepareu-vos per capejar el temporal, la volatilitat als mercats ha arribat per quedar-se en aquest nou any que comença.
