Entreteniment electoral

3, 2, 1 … Comença l'última prova d'aquestes olimpíades: la marató! Els corredors posen en marxa els seus cronòmetres de canell i comencen a moure lentament les cames en direcció a l'estadi olímpic. Sobtadament, el representant Andorrà surt disparat, corrent com si estigués boig, i deixa molt enrere a tots els seus adversaris. Als 100 metres cau a terra, destrossat i exhaust, i abandona la prova. S'abraça joiós amb el seu manager perquè, encara que no han guanyat la cursa, han aconseguit l'objectiu per al que van entrenar durant quatre anys: sortir per la tele liderant el grup als 100 metres! Això m’ha vingut al cap desprès de veure l’arrencada de la campanya de tots els partits a les eleccions generals que acaben de començar i desprès de fer una potser massa fàcil comparativa amb la trajectòria del nostre equip de basquet a l’ACB, sembla que alguns partits s’han preparat a fons per sortir a tots i cada un dels mitjans a totes hores, ignorant que les eleccions es guanyen amb vots, igual que els partits es guanyen amb punts, cada dia de campanya (seria bo saber com va el vot judicial), a cada partit i no només guanyant quota de pantalla fent servir uns eslògans atractius amb uns colors vistosos. Avui s’estrenen els debats electorals a la televisió pública d’Andorra. Veurem quin dels partits està preparat per fer una campanya lúdica i entretinguda, les noves revolucions tecnològiques, econòmiques i polítiques acompanyaran necessàriament a partir d’ara el programa electoral, ja que en l’era de l’entreteniment els ciutadans estan àvids de viure moments de plaer i humor davant l'existència d'una quotidianitat moltes vegades dràstica i dolorosa per a cada cop més votants. Sota aquest context, només les campanyes electorals que incorporin al seu discurs una dimensió lúdica, que toqui els sentiments en els seus processos, pràctiques i accions, seran les que surtin victorioses. De la mateixa manera, els candidats més competents en l'art d'entretenir, divertir, caure bé i agradar als electors són els que tenen més probabilitats de guanyar els comicis, això si, sempre que puguin mantenir durant els quinze dies d’intensa campanya l’atenció de l’elector en un mateix discurs a priori avorrit per a molts i a la vegada que aquest missatge aguanti una mínima coherència amb la feina feta fins aleshores. No cal dir, que al final de tot l’1 de Març només guanyarà el que en el recompte final tingui més vots..