Bones notícies després de les últimes revisions de l’FMI, les previsions de creixement econòmic global passaven al 6% aquest any, cinc dècimes més que el previst al gener. Aquesta major visió ve impulsada pel suport fiscal addicional d’algunes economies, i per la recuperació prevista de cara al segon semestre de l’any gràcies a la positiva evolució de la vacunació. No obstant això, la recuperació no és igual per a tots els països, ens trobem en un mar dividit entre economies que tenen un ritme de vacunació més ràpid, un major suport fiscal i una menor dependència del turisme, com ara la Xina i els EUA, i d’altres que encara presentarien fortes dificultats per a aquest any.
Així es deixava notar en la dada preliminar de PIB del primer trimestre (1T) dels EUA la qual es va expandir a una taxa anual del 6,4%, el que suposa una acceleració enfront del creixement del 4,3% anterior. L’impuls va venir principalment per l’increment del 10,7% del consum domèstic gràcies a l’ingent paquet d’estímul que suposa en d’altres la distribució dels xecs en blanc de 1.400 $ de Biden, així com aportacions complementàries per desocupació de 300 dòlars a la setmana. No obstant això, el mercat laboral continua sent un repte amb unes contractacions que segueixen sent un desafiament generalitzat, en particular en els segments de baixos ingressos, el que restringeix la millora del mercat laboral.
Notícia negativa a l’altre costat de l’atlàntic, a Alemanya el PIB es contreia un 1,7% en el 1T al frenar el consum pel confinament imposat des de novembre. En aquest sentit no solament el consum va quedar ancorat també ho va fer el sector manufacturer i el sector automobilístic (contracció del 10%), per l’escassetat de xips, de manera que no va poder compensar el dèbil desenvolupament del sector terciari. Una de freda i una de calenta, la segona economia de la UE, França, aconseguia, contra tot pronòstic, créixer un 0,4% gràcies al consum intern i a la inversió empresarial. La despesa del consumidor va créixer un 0,3% recuperant-se d’una caiguda del 5,7% quan França va patir un confinament nacional d’un mes al novembre, mentre la inversió empresarial va continuar demostrant solidesa (2,2%) el sector de la construcció es va disparar un 4,2%.
Espanya aconseguia sorprendre amb un PIB cedint tan sols un 0,5% en aquests tres primers mesos de l’any, malgrat la situació en la qual està immersa. Un dels factors que va aconseguir frenar aquesta desacceleració va ser el sector automobilístic quina producció va incrementar-se en un espectacular 56,8% (tot i l’actual escassetat de semiconductors). Tot i la millor evolució econòmica a España, encara queda molt camí per recórrer, amb una taxa d’atur del 15,3% (només es mantenia per sota de Grècia amb un 15,3%) i amb el major nombre d’atur juvenil (37,7%), la seva travessia fins a la total recuperació serà llarga. De nou sense canvis en matèria de política econòmica per als mercats desenvolupats, la Reserva Federal mantenia el seu tipus de referència sense canvis en el rang de 0% a 0,25%, així com la recompra de deute en $ 120MM per mes. En la compareixença posterior Powell va dir mantenir el seu suport econòmic i és que tot i que els indicadors d’activitat econòmica i ocupació s’enforteixen, els sectors més afectats per la pandèmia continuen essent dèbils. Per la seva banda, el Banc Central Europeu també va mantenir els tipus d’interès tal com s’esperava, el de les subhastes setmanals al 0% i els de dipòsit en el -0,50%, també inalterat va mantenir el volum de recompres en 1,85 bilions d’euros.
Canviant el rumb
Tot i la forta recuperació macro als EUA, el moviment de la corba americana està essent un factor negatiu que frena l’evolució en borsa de les empreses dels índexs americans. Si a això, li sumem la revisió del sistema fiscal nord-americà per finançar els paquets d’estímuls de Biden, amb augments de tipus al 39,6% per a les rendes més altes, amb la quasi duplicació de l’impost sobre els guanys de capital i l’increment del de societats, el que estem observant és un mercat incert i això s’està deixant notar en les parques financeres sobretot en el sector tecnològic amb valoracions exigents. La reobertura de les economies i la tornada a la normalitat estaria portant a una continuïtat de la rotació cap a sectors més cíclics i de valor, com el financer amb un retorn del 25% en l’any, o materials, metalls i mines (+17%), impulsats al seu torn pel desplegament en infraestructures del president electe. Malgrat aquest fre tant el S&P500 com el Nasdaq aconseguien tancar el mes per sobre del 5%.
Aquest nou rumb seria encara més palpable en el cas d’Europa, on les expectatives estan ja posades en la recuperació econòmica que comença en aquest període estival. Els indicadors macro estarien mostrant que Europa hauria tocat fons i que de cara als propers mesos veuríem una forta recuperació amb l’arribada del bon temps i la reactivació de les economies, recolzant-se un cop finalitzada la campanya d’estiu, en el pla New Generation que hauria de començar de cara a finals d’any. Els inversors encara estarien buscant forts senyals de recuperació per ser més actius, així les borses només mostraven lleugeres alces entorn del 2%. No així per a les corbes europees, que amb l’arribada d’aquesta esperada recuperació (tot i encara estar molt lluny de l’objectiu del BCE pel que fa a inflació), aquestes s’estarien movent amb repunts que podríem continuar observant-se, i com també que passés a l’altre costat de l’atlàntic perjudiqués de manera considerable als perfils més conservadors. El 10 anys alemany passava al -0,22% des del -0,6% de principis d’any.
A la banda oposada tindríem a les dues grans BRICS d’Àsia, Índia i la Xina, ambdues economies amb problemes de gran importància. Índia immersa per aquesta nova onada que està portant a la població i als seus recursos a límits extrems, la qual clarament patirà una forta reversió en les seves projeccions econòmiques. I la Xina, on a pesar de reportar un PIB al 1T disparant-se un 18.3% (efecte base) interanual, l’inici de la retirada d’estímuls sumat a les noves tensions, no només ja amb els EUA sinó amb moltes altres regions que veuen al gegant asiàtic com un perillós adversari, veu com els seus principals sectors es desinflen davant aquest nou escenari (el tecnològic i el financer), així tancava el mes amb tan sols un rendiment del 1.6%.
Qui va dir que la mar estava en calma?
