El canvi generacional al món laboral es refereix a les transformacions en les expectatives, motivacions i formes de treballar dels empleats a mesura que noves generacions ingressen al mercat laboral i les generacions anteriors es retiren.
Cada generació ha deixat la seva empremta a la societat, reflectint els desafiaments i avenços de la seva època. Des de la resistència de la Generació Silenciosa (1928-1945) fins a l’adaptabilitat de la Generació Z (1997-2012), cada grup ha influenciat la cultura i les dinàmiques laborals.
El canvi generacional a les empreses és una realitat. Vivim en un moment de grans transformacions, en què persones de la Generació X (1965-1980), els Millennials (1981-1996) i la generació Z comparteixen un mateix entorn de treball, i han de combinar les seves habilitats, coneixements i capacitat d’ús de les tecnologies per treballar de manera conjunta.
El canvi generacional a les empreses s’està convertint en un fenomen crític que afecta la dinàmica laboral, les estratègies de gestió del talent i la cultura organitzacional. A mesura que les generacions més joves, com els Millennials i la Generació Z, ingressen al mercat laboral i comencen a ocupar posicions de lideratge, les empreses enfronten el desafiament d’adaptar-se a les expectatives, valors i estils de treball. Els principals desafiaments:
• Diferències en valors i prioritats: Les noves generacions tendeixen a valorar la flexibilitat, l’equilibri entre vida laboral i personal, i un propòsit significatiu a la feina.
• Tecnologia i metodologies de treball: Les generacions més joves són natives digitals i estan acostumades a fer servir tecnologia de manera intuïtiva.
• Expectatives de desenvolupament professional: Els Millennials i la Generació Z desitgen oportunitats de creixement i desenvolupament continu.
El canvi generacional pot aportar més diversitat d’idees, habilitats i perspectives al món laboral. També impulsar la innovació, millorar l’ambient de treball i contribuir al desenvolupament d’una cultura organitzacional més inclusiva i dinàmica. Tot i això, per retenir talent en el context d’un canvi generacional, les empreses haurien de considerar les estratègies següents:
• Flexibilitat laboral: Oferir opcions de treball remot o híbrid i horaris flexibles pot augmentar la satisfacció laboral i la lleialtat dels empleats.
• Cultura inclusiva i diversa: Fomentar un ambient de treball inclusiu on es valorin diferents perspectives i es promogui la diversitat pot ajudar a fer que els empleats se sentin valorats i part d’un propòsit més gran.
• Desenvolupament i capacitació contínua: Proporcionar oportunitats de formació i desenvolupament professional és clau. Programes de mentoria i plans de carrera clars poden atraure i retenir talent jove.
• Beneficis competitius: Oferir un paquet de beneficis que inclogui benestar físic i mental, així com suport financer, pot ser un factor decisiu per a molts empleats joves.
• Comunicació oberta i bidireccional: Fomentar una cultura de comunicació oberta on els empleats sentin que poden expressar les seves idees i donar feedback és crucial per mantenir un ambient positiu i col·laboratiu.
• Propòsit i responsabilitat social: Les noves generacions volen treballar per a empreses que tenen un propòsit clar i que s’involucren en iniciatives de responsabilitat social.
• Promoció de la diversitat generacional: És clau facilitar l’adaptació de les diferents parts perquè els diferents equips puguin treballar de manera eficient i productiva.
El terratrèmol del canvi generacional està transformant la manera com les empreses operen i gestionen el seu talent. Així que adaptar-se a aquesta nova realitat no és només essencial per a la retenció del talent, sinó també per a la competitivitat i la innovació a llarg termini. Les organitzacions que entenen i responen a les necessitats dels seus empleats estaran més ben posicionades per prosperar en aquesta nova era laboral.
