Els mitjans de comunicació han publicat una notícia que deia que, per poder realitzar el referèndum per a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, cal un reglament que el reguli, i per aquest motiu fa temps que s’hi treballa en reunions amb el Pacte d’Estat sobre una proposta feta pel Govern que, diu, que és qui té competències per fer-lo. Efectivament, el Govern té la potestat reglamentària (articles 72. 2 de la Constitució i 1.3.e Llei del Govern). Aquesta potestat reglamentària, d’origen constitucional i legal, del Govern per dictar reglaments l’exerceix mitjançant reglaments denominats Decrets, i el motiu resideix per què no hi ha llei per desenvolupar, i en matèries no reservades a la llei, és a dir, aquesta potestat reglamentària del Govern és permanent, general i constitucional.
Fet aquest breu comentari sobre la potestat reglamentària del Govern, la qüestió nuclear d’aquest article d’opinió resideix en el fet de si el Govern pot fer un reglament per desenvolupar la Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificat del règim electoral i del referèndum, a l’efecte de poder fer el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquesta citada Llei (44/2022), en la seva disposició final primera. Desenvolupament reglamentari-, estableix: “S’han d’aprovar i modificar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim d’un any des del dia en què entri en vigor”, entrada en vigor que va ser l’endemà de la seva publicació en el BOPA el dia 11 de gener de 2023 (núm. 4, 11-1-2023), per tant, va entrar en vigor el dia 12 de gener de 2023 i en conseqüència, l’habitació reglamentària que el Consell General va donar al Govern per exercir la facultat reglamentària delegada pel legislatiu per desenvolupar la llei electoral va caducar el dia 13 de gener de 2024. Abans d’aquest termini de caducitat, es va dictar el Decret 57/2023, de l’1-2-2023, pel qual es va aprovar el Reglament de l’exercici del dret de vot per dipòsit judicial per correu; el Decret 501/2023, del 30-10-2023, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de mesures per reforçar la garantia de l’autonomia de l’exercici del vot per part de les persones amb discapacitat.
És cert que el redactat de la precitada Disposició final és molt ampli tenint en compte que aquesta llei comprèn dues qüestions constitucionals, per un costat el règim electoral (articles 24 i 51, i per altra, el referèndum (articles 45.1.b) i 76, tots ells de la Constitució), i que el referèndum que contempla la llei és consultiu, encara que no diu vinculant, i els resultats del mateix mancats d’una clara definició.
Per tant, i arribats a aquest punt, la reflexió jurídica que sorgeix és si el Govern pot, passat el termini fixat pel Consell General, fer ús de l’habilitació que li va atorgar per fer el reglament de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, que té el seu fonament que deriva del mateix Consell General mitjançant una llei qualificada, és a dir, d’una delegació reglamentària del legislador que és ocasional, concreta i limitada a allò que expressament permet la llei que delega la facultat reglamentària. En relació amb les lleis qualificades el Tribunal Constitucional ha dit que “Les modalitats d’adopció de les lleis qualificades en l’ordenament jurídic andorrà demostren la importància que el constituent va voler atorgar-les-hi, en particular, pel que fa a certes matèries, com el règim electoral […] El constituent va instaurar un quòrum especial de doble majoria per a les lleis qualificades preparades en qualsevol d’aquests àmbits: han de ser aprovades per la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial i per la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció nacional (article 57.3 in fine de la Constitució)” (Sentència 14-3- 2018, causa 2017-1-L, BOPA 16, 21-3-2018).
El Tribunal Constitucional ha dit que “La “interdicció de tota arbitrarietat” és un principi garantit per l’article 3.2 in fine de la Constitució, que ha de ser examinat pel Tribunal si és al·legat amb alguna aparença de fonament. Una decisió és arbitrària, entre altres casos, quan obeeix a l’antull o al pur capritx d’aquell que adopta la decisió, desconeixent o ometent els paràmetres i els requisits establerts en les lleis” (Sentència 7/9/2011, causa 2011-8-RE, BOPA 57, 21/9/2011), per tant, un reglament que ha expirat el termini d’habilitació donat pel Consell General, en si mateix, seria contrari a l’article 3.2 in fine i 3.2 de la i Constitució -interdicció de tota arbitrarietat i principi de legalitat-.
