L’economia mundial continua navegant cap a la recuperació, però encara amb dificultats. I és que tot i que de nou s’eleven les previsions de creixement (l’OCDE des del 5,6% al 5,8%), seguim veient divergències per regions en aquesta recuperació a més de l’aparició de noves traves. Moltes economies de mercat emergents s’estan veient frenades per la lentitud en el desplegament de les vacunes i els nous brots de Covid, mentre que en les desenvolupades noves barreres emergeixen, retardant així el creixement econòmic en l’àmbit global.
L’actual trava als EU és la dificultat de contractació que limita la millora del mercat laboral, i com peix que es menja la cua, alenteix el ritme de recuperació de la seva economia. La creació d’ocupació s’estanca, mentre que la taxa d’atur s’alça fins al 6,1%, una dècima més que al març, queda molt recorregut per aconseguir la plena ocupació i això ho mostra la baixa taxa de participació situada al 61,7%. La dualitat de l’estímul de Biden: el paquet d’ajudes està desincentivant la recerca de feina a causa del baix creixement dels salaris 0,3% que no compensa entrar de nou en el mercat laboral. Això està produint una escassetat de mà d’obra, la qual haurà de ser compensada amb alces salarials, sobretot en aquells sectors de salaris baixos per poder millorar el mercat laboral i aconseguir així l’objectiu d’ocupació de la FED. En aquest sentit podríem veure plans per posar fi als beneficis d’atur a partir de mitjans de juny, el que hauria d’encoratjar a més treballadors a buscar feina, incrementar la taxa de participació i empènyer el mercat laboral.
Europa, després de superar els entrebancs inicials en el procés de vacunació i un cop aconseguit el 50% de la població de ramat vacunada, s’encamina àgilment cap a la recuperació. Així la Unió Europea va millorar les seves previsions de PIB per al 2021 des del 3.8% fins al 4.3%, impulsada pels plans de recuperació econòmica nacionals (New Generation). Al seu torn, els indicadors avançats estimen una forta recuperació de l’activitat empresarial del sector serveis, el que suposa dos terços de l’economia de la zona euro, al que l’acompanya l’expansió gairebé rècord de la producció manufacturera, tot i els problemes actuals de subministraments. La mateixa evolució per a Espanya on els indicadors avançats del sector manufacturer a l’abril van registrar el seu nivell més alt des de 1999.
Els emergents pateixen després de l’última onada de Covid i la Xina es desaccelera. Després de la forta embranzida de la Xina vista en el 1r trimestre de l’any, la seva economia ha patit certa desacceleració. En part per unes polítiques econòmiques menys expansives per part del banc central, també per problemes en la producció amb les cadenes de subministraments i sens dubte pel canvi en els patrons de despesa amb la reobertura de les economies, els desconfinaments i l’arribada del bon temps en què el consum es redirigeix cap a l’oci i els serveis. Prova de la necessitat d’un canvi econòmic actual, però també estructural la trobaríem en la modificació de la seva política de natalitat, en permetre tenir fins a tres fills per família, després que les últimes dades demogràfiques mostressin un dràstic descens dels naixements.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? Sense canvis en el curt termini. Tot i la forta recuperació vista als EU gràcies al ràpid procés de vacunació i al suport fiscal amb una taxa de creixement no vista des de la dècada de 1980 del 6.5%, l’organisme ha reiterat la seva intenció de mantenir els tipus d’interès al voltant del 0% fins que hi hagi una recuperació sostinguda en el mercat laboral i l’alça de la inflació sigui persistent. Al ral·li de les matèries primeres s’uneix l’escassetat de mà d’obra i els colls d’ampolla que pressionen els preus a l’alça, aquests van registrar a l’abril el seu màxim augment mensual en gairebé 12 anys, malgrat tot aquesta situació seria temporal i no estructural, tal com la Fed ha reiterat en múltiples ocasions. No obstant això, l’economia es troba ben encarada cap a la recuperació, i probablement veurem a la Fed començar a reduir el seu programa de recompra d’actius de cara a finals d’any, atents als senyals!
Europa reclama el seu enclavament en els Mercats
La bona evolució del procés de vacunació a banda i banda de l’Atlàntic, juntament amb la positiva campanya de resultats ha permès als índexs continuar amb la tendència positiva dels últims mesos. Els mercats de renda variable se situen prop de màxims històrics i Europa va al capdavant amb rendiments mitjans del 15%.
Ja pràcticament amb la primera campanya de resultats finalitzada veiem als EU un fort creixement tant dels beneficis empresarials, propers al 50%, com en vendes per sobre del 10%. Però si prenem rumb cap al vell continent ens trobem amb una espectacular millora dels beneficis per sobre del 120%, encara que una mica menys positiu en vendes. Pel que fa a sectors, destaquen pel seu bon desenvolupament, el sector financer i el consum discrecional, així com sectors dins de l’àmbit de materials i matèries primeres. Aquests sectors han estat recolzats per la ingent despesa en infraestructures i energies renovables per part de la Xina, als EU amb el projecte de Biden i ara Europa amb el pla New Generation, el que ha portat a fortes alces en les seves valoracions.
No exempts de volatilitat, les preocupacions al voltant de la inflació han marcat el color de les borses durant aquest mes, portant a perdudes als actius anomenats de creixement en pro dels des de valor. Així doncs, mal comportament per tecnològic Nasdaq que veia com el seu rendiment reculava fins al 6%, la meitat que la resta d’índex de referència de la plaça americana que tanquen el mes entorn del 12%.
Els inversors estaran molt pendents dels senyals, de les dades econòmiques i de les declaracions dels funcionaris dels Bancs centrals que aportin indicis d’un inici primerenc de la retirada d’estímuls. Creuar l’equador mai ha estat fàcil, però algú ha de donar el primer pas.
