Eleccions
Andorra, Catalunya, Espanya i Europa han entrat en una espiral d’eleccions (generals, autonòmiques, comunals, europees....) que comportaran canvis significatius en l’estol dels responsables de la conducció dels afers públics. Les societats democràtiques s’expressen no només, però sobretot, a través dels vots refermant o cancel·lant la confiança dipositada en els seus administradors. No cal dir que les col·lectivitats humanes progressen, s’estanquen o retrocedeixen en bona part en funció de la idoneïtat dels polítics que les representen. Quines són, doncs, les característiques que cal demanar als homes i les dones que es presenten a les eleccions?
El gran Ciceró en el segle I a C a De Senectute, feia esment de les dotze virtuts que reclamava a la República i, és clar, als seus representants: Auctoritats (autoritat); nobilitas (noblesa); dignitas (dignitat); veritas (veritat); libertas (llibertat); aequitas (equitat); iustitia (justícia); firmitas (fermesa); laetitia (optimisme, esperança); fideas (fe); pietas (pietat) i humanitas (humanitat).
En l’article Del parlamentarisme andorrà publicat fa uns mesos en aquest periòdic, Antoni Pol feia una interessant selecció d’algunes màximes del Manual Digest que convé recordar als efectes de la pregunta que acabem de formular-nos. Inspirat sens dubte pel seny i la saviesa seculars, Anton Fiter i Rosell aconsellava, entre altres:
«6) Tenir un país dirigit per les persones més íntegres, discretes i experimentades; 11) De no mantenir en els càrrecs aquells a qui s’ha perdut la justa confiança; 13) Que gastin quan convingui i estalviïn en la resta del temps; 19) Que treballin perquè en el poble no es creïn bàndols, ni enemistats; 22,23) Que no multipliquin les lleis i mantinguin les sabudes, que han de ser guardades amb rigor; 24,34,35) Que satisfacin les necessitats de la terra i facin previsió dels problemes a venir; 29,30) Que no carreguin d’impostos ni collin a la gent del país; 49) Que no demostrin riquesa, poder i força, sinó fragilitat i humilitat perquè és com som, vulnerables, petits i clarament dependents dels altres». Aquestes màximes, pensades per a la societat andorrana de 1.748 tenen la virtut de ser perfectament vigents avui.
Podem imaginar-nos un millor elenc de qualitats de les persones que han de dirigir ciutats i països? Quina eina tan serena per apropar-se a la societat ideal, tan allunyada d’algunes preocupants derives que s’observen en l’actualitat!
En llengua anglesa es distingeixen dos conceptes pel que fa a la praxi política: «polítics» d’una banda, i «policies» d’altra. «Polítics» és tot el que fan els partits per guanyar vots, la majoria de vegades de forma continguda i respectuosa. Cal posar de manifest, no obstant, que creix de forma preocupant en els darrers temps la gesticulació vana, l’abús dels media, la sobreexposició a les xarxes socials, el vedettisme, les crítiques al altres partits més que l’exposició dels propis programes; en definitiva, actituds més pròpies d’espectacles teatrals que arguments, reflexions i franca confrontació d’idees i projectes. «Policies», per contra, són les accions concretes que es posen en marxa per a resoldre problemes i mancances de la societat, que és per definició l’autèntica raó de la política.
Fem vots (mai més ben dit) perquè la ciutadania quan acudeixi a les urnes en les eleccions que s’atansen, ja sigui de forma intuïtiva o raonada, tingui presents les virtuts que Ciceró reclamava a la República i les assenyades màximes del Manual Digest, a l’hora d’expressar les seves preferències. Està en joc ni més ni menys que el progrés de la societat. H
Enginyer