L’associació ACEA  (Associació de Celíacs d’Andorra) denuncia la manca de regulacions en l’oferta de dietes, menús i alimentació de locals i restaurants que ofereixin productes sense gluten. La  Junta Directiva d’ACEA al·lega que, tot i existir restaurants que declaren tenir oferta disponible sense gluten, no són aptes per a celíacs. L’actual llei no consta de cap regulació que pugui controlar l’oferiment de menús sense gluten i no té capacitat per a poder supervisar si la gastronomia compleix totes les garanties per arribar al moment de consum sense superar els 20 PPM’s (Parts per Milió de Glútens), el màxim europeu que té per respectar un àpat per ser considerat apte per a persones celíaques. Els restaurants no tenen l’obligació de passar una auditoria de contaminació de gluten, la qual requereix una cura especial dels aliments, ja que una sola molla de pa podria arribar a contaminar un plat sencer i superar els 20 PPM’s, provocant la incapacitat d’aquest per a ser consumit per persones celíaques. 

Aquest és un problema que afecta a tot el territori andorrà des de múltiples àmbits, com per exemple el turisme, on es destaca que les persones celíaques tenen molt de compte a l’hora d’escollir la seva destinació vacacional segons si l’oferta gastronòmica té en gran consideració aquest col·lectiu, provocant l’èxit de models turístics basats en persones amb celiaquia com el poble asturià Cangas de Narcea. La mancança d’una regulació gastronòmica sòlida envers la celiaquia podria arribar a tenir conseqüències en la indústria turística local andorrana. 

Aquesta  és una de les múltiples problemàtiques que ja afronta un col·lectiu que, històricament, sempre ha comptat amb inconvenients que fan créixer la dificultat del seu dia a dia de forma constant. L’augment dels preus a causa de la inflació ha afectat especialment al col·lectiu, que ha provocat un especial encariment dels productes sense gluten, els quals ja eren més costosos abans de l’actual inflació per culpa de la complexitat que requereix la seva elaboració, augmentant els preus de producció d’aquests i el preu final de venda del producte. 

També es compta amb la falta d’assistència sanitària especialitzada en recursos eficients per a un bon diagnòstic i un òptim seguiment del pacient, amb la mancança d’un protocol sòlid de detecció i l’absentisme d’especialistes. Un exemple es pot trobar en la pediatria, en la qual només es pot disposar dels serveis d’una pediatra, amb consulta a Barcelona, un cop per setmana per atendre a tota la població d’Andorra. Segons la Junta de l'associació, aquestes mancances posen de manifest grans problemes com la incapacitat per un diagnòstic ràpid, amb casos que han tardat massa anys a ser detectats i on el seguiment ha sigut, d’igual manera, insuficient i pres amb escassa rigorositat per part dels serveis sanitaris. Des de la junta d’ACEA, es reivindica un creixement de la inclusió del col·lectiu en múltiples àmbits per tal que la celiaquia no caigui en la banalització d’una condició que afecta una minoria creixent de la població andorrana, aproximada a l’1% de la població.  Tal com va apuntar la junta, els pacients de celiaquia estan creixent en els últims anys en països com Espanya i Itàlia, i probablement d’Andorra, tot i que no existeixin dades estadístiques de pacients.