L’últim dolç de Nadal i el primer de l’any, és el Tortell de Reis. Normalment, es menja el dia sis de gener quan tota la família ja ha obert els regals, tot i que alguns són de menjar-lo el dia cinc o durant tot l’any.
El tortell és un brioix fet a base d’ous, llet, mantega i farina i en forma d’anell. És decorat amb una corona de cartó i dins el farcit s’amaguen dues figuretes; el que troba el rei es queda la corona i a qui li toqui la fava paga el pastís.
Tradicionalment, el tortell sempre ha portat nata o massapà, fruita confitada per damunt i pinyons, però durant els últims anys molts pastissers han volgut innovar amb altres sabors diferents com la crema, la xocolata, la trufa o el cabell d’àngel.
En època postpandèmica, sembla que les previsions siguin favorables per la venda d’aquest dolç, però els pastissers han hagut de fer mans i mànigues per poder oferir el millor producte a un bon preu. La inflació també ha afectat el tortell, el sucre s’ha encarit un 40% i la farina un 30%, igual que els ous o el massapà, ja que està fet d’ametlles. Aquest encariment ha comportat que molts pastissers es vegin amb l’obligació d’apujar una mica els preus del dolç. El quilo de tortell rondarà els 35 euros, quan en anys anteriors era inferior.
L’origen del tortell de reis
El dolç es remunta a la Roma clàssica, on els romans menjaven un pastís similar durant les festes en honor a Saturn. Estava fet de dàtils, figues i mel; sembla que també portava amagat una fava dins, que qui li tocava era proclamat simbòlicament el rei de la festa.
Tot i la pujada del preu, enguany les previsions de venda són optimistes, ja s’han començat a fer les primeres reserves, però ja se sap que fins el dia abans la gent no encomana el dolç.
Des de la Fleca Font comenten que «els tortells que es venen més són els grans, de 10 persones aproximadament 600 grams», pel dia cinc treballaran a l’obrador cinc pastissers per poder abastir tota la demanda.
Es recomana des de les pastisseries ser previsor i encomanar els Tortells de Reis amb temps per la possibilitat que s’exhaurissin les existències, i algú es quedés sense.
