El raonador del ciutadà, Marc Vila, va afirmar a EL PERIÒDIC que les consultes sobre desnonaments i habitatge s’han duplicat en dos anys. «El problema de l’habitatge continua sent molt present i pertorba molt la vida de les persones a l’hora de tenir una vida digna i tranquil·la, ja que viuen amb l’ai al cor cada any, patint per si els seus contractes es prorrogaran o no», va valorar. Entrant en detall, entre les consultes més freqüents destaquen les persones que tenen dificultats per pagar el lloguer del seu apartament. No obstant això, «la majoria són referents a unitats familiars que reben cartes de propietaris per recuperar un habitatge i augmentar la renda desproporcionadament», va exposar. En aquest sentit, el problema més greu és que si els arrendandadors recuperen un domicili per ús propi o per alguna de les causes que permet la llei, «els afectats es troben amb la situació que, ara per ara, no poden trobar oferta de lloguer on viure, i aquesta és la qüestió més greu, la manca de possibilitats de moviments de pisos», va assenyalar.

Actualment, hi ha una desproporció entre els ingressos familiars i l’accés a l’habitatge, va explicar Vila. Tanmateix, els salaris «haurien de pujar una mica més, i hem de prendre mesures més valentes i dràstiques», perquè aquesta desproporció entre el cost de vida i l’accés als drets bàsics «no només perjudica les famílies més vulnerables, que es troben més a baix de l’escala social, sinó que ja comença a tocar bastant a part de la classe mitjana». Així, Vila va exposar que la solució és «posar-se de veritat, amb valentia d’invertir els diners que siguin necessaris» per poder oferir més pisos, sigui renovant-ne o fent-ne de nous, però «s’ha d’atacar el tema des de totes les bandes possibles i amb una implicació important del pressupost públic, perquè una mesura sola no és suficient, en calen moltes amb molta celeritat», va observar. 

Per la seva banda, Andorran Banking ha presentat en els últims dies un conveni per facilitar el pagament de les hipoteques a les famílies vulnerables, ajornant les quotes amb una carència de fins a dos anys. En aquesta línia, el president de l’Associació Andorrana de Consumidors (ACU), Lluís Ferreira, va lamentar que «és una mesura que està bé, però alhora no aporta gran cosa» ja que, si bé impedeix temporalment que hi hagi impagaments, aquestes quotes s’hauran de pagar igualment en un futur. 

Paral·lelament, va observar que en un cas hipotètic que es produeixi un desnonament per falta de pagament de les quotes d’hipoteca d’un habitatge, sigui per la pujada dels tipus d’interès o per qualsevol altre factor, «la persona desnonada que hagués de buscar un pis de lloguer no podria fer-ho, vista la situació actual». Tot i així, Ferreira va posar en relleu que no li consta que s’hagi produït cap cas de desnonament al país, «perquè estiguis millor o pitjor, sempre s’acaba trampejant i pagant, i el percentatge de morositat al Principat és relativament baix en comparació amb el que tenen altres països d’Europa», va apuntar. De fet, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), Gerard Casellas, va indicar en un altre mitjà del país que les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària no s’han traduït en un increment de la morositat a l’hora de pagar els lloguers.

Finalment, el president de l’ACU va asserir que des de l’associació s’ha arribat a l’acord amb el raonador del ciutadà per derivar-li totes les queixes sobre aquest àmbit directament, perquè centralitzi aquestes demandes i també pugui fer-ne una gestió més acurada davant del Govern. A més, des que es va crear l’Institut de l’Habitatge, «estem negociant directament amb les institucions públiques», va indicar.