Experts de la Unió Europea (UE) asseguren que podrien morir fins a 10 milions de persones cada any per la resistència als antibiòtics a partir del 2050. En aquest sentit, el doctor de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Marc Ayala, adverteix que podria arribar a ser la primera causa de mort. Avui dia, més de 35.000 persones moren a Europa anualment a conseqüència d’infeccions relacionades amb superbacteris resistents als medicaments antibiòtics, segons les últimes estimacions del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC en les seves sigles en anglès). Pel que fa a Andorra, malgrat estar en contacte amb dos països que tenen taxes de resistència relativament elevades, seguint amb la tendència de tot el sud d’Europa, «tenim, de forma proporcional, una condició millor i una proporció menor de gèrmens resistents», va indicar Ayala.

La resistència als antibiòtics significa que els bacteris tenen diferents mecanismes pels quals poden sobreviure a l’agressió que els hi suposa un antibiòtic, ja sigui perquè poden bloquejar les formes d’entrada d’aquest, perquè generen enzims que tenen la capacitat de destruir l’antibiòtic, o perquè fan una modificació de diana, és a dir, es disfressen per no ser reconeguts. Mitjançant aquests tres mecanismes, el que acaba aconseguint el bacteri és poder sobreviure en presència d’antibiòtics. L’origen d’aquest fenomen compta amb diverses hipòtesis. Una d’elles és que la població ha fet un escàs sobre ús d’antibiòtics. Per tant, s’estima que «el mecanisme pel qual Andorra té més multiresistència és perquè n’hem fet un millor ús que els nostres veïns», va afegir.

Tanmateix, el doctor de la Unitat de Cures Intensives va posar èmfasi en el fet que s’han de canviar les estratègies de treball a l’hospital, ja que, «si continuem amb unes polítiques d’ús d’antimicrobians com les que hem disposat fins ara és probable que, malauradament, la predicció per al 2050 es compleixi». En els últims anys, la capacitat dels bacteris per fer-se resistents als antibiòtics ha anat més de pressa que la capacitat de la ciència i la tecnologia per generar-ne de nous. Així doncs, és molt important la sensibilització dels equips sanitaris i de la població per fer-ne un ús racional dels antibiòtics.

El Principat compta amb grups de treball dedicats a evitar la generació i la propagació de noves resistències. No obstant això, és un país que rep turisme d’altres regions del món, on potser la prevalença de microorganismes resistents és més elevada i són aquestes persones les que, d’alguna manera, porten o conviuen amb aquests microorganismes. Així, Ayala va observar que «hem d’estar preparats perquè la feina no està feta, és un canvi dinàmic, i segur que queda marge de millora».

Cada cop es treballa més des dels laboratoris de microbiologia per al diagnòstic precoç, i també des de les farmacèutiques, amb l’objectiu generar nous antibiòtics. «Afortunadament, ara com ara podem dir que, amb alguna excepció, tenim antibiòtics per fer front a qualsevol bacteri», va valorar. El problema és que si es fa un sobre ús dels antibiòtics, els bacteris van desenvolupant més mecanismes de resistència. És per això que se n’ha de fer un ús molt meditat i s’ha de monotonitzar de molt a prop el pacient que segueix el tractament d’antibiòtic, que és d’ús hospitalari. Si bé l’arsenal terapèutic amb què es compta és suficient per fer front a la pràctica totalitat dels bacteris, «això no ens ha de fer més irresponsables, sinó tot el contrari», va apuntar el doctor, que alhora va asserir que «tenim la sensació que els bacteris van més de pressa, i de moment continuem anant cap endavant, però pot ser que en mesos o en escassos anys, aquesta classificació es modifiqui i ens vagi per davant», va cloure.