Joves d’entre 20 i 25 anys són cada vegada més propensos a realitzar-se una operació estètica, una tendència que ha augmentat després de la pandèmia. Però, quins són els motius pels quals decideixen canviar certs trets personals? Les xarxes socials? Les seves inseguretats? O potser hi ha raons més enllà d’allò que percebem a simple vista?

Denís Bertomeu s’està plantejant fer-se un retoc estètic en el futur. Aquest no és el seu nom real, però ha preferit mantenir la seva identitat privada. Amb 22 anys, assegura que no té cap complex al seu cos, però es vol injectar àcid hialurònic al llavi superior. «És una forma d’empoderament», verbalitza, «en el sentit de veure’s millor i donar-se un capritx». Algunes de les seves amigues ja s’han fet alguns retocs, unes per inseguretats, les altres per motius de salut, o per veure’s millor. «Això és el que em va fer canviar la visió de les operacions estètiques», confessa Denís, «que les persones del meu cercle s’ho hagin fet i s’ho hagin pogut permetre, perquè algunes d’aquestes són accessibles, com l’àcid hialurònic».

De fet, l’àcid hialurònic és versàtil, relativament fàcil de posar i es pot aplicar a diferents parts del cos. A més, el tractament costa entre 300 i 500 euros, un preu menor que el d’altres intervencions estètiques; és reversible i té antídot. Dels 626.778 tractaments facials que es van fer a Espanya el 2021, un 32% eren amb àcid hialurònic, i gairebé la meitat de les persones que s’han fet una intervenció d’aquest tipus tenen menys de 35 anys.

Els pares del Denís, per la seva banda, encara no coneixen la seva intenció, «però no per por a la seva reacció, sinó perquè encara no tinc clar si m’ho faré o no», reconeix. A la seva família no hi ha retocs estètics. Per tant, creu que «potser ho veurien estrany al principi, però no s’ho prendrien malament».

Les xarxes socials i la pressió que exerceixen són la principal causa de les operacions en els més joves. En aquest sentit, el Denís valora que «avui dia hi ha molts creadors de contingut que t’estan creant un complex sobre què has de millorar de la teva vida per sentir-te millor». No obstant això, opina que «hi ha una diferència entre les persones que tenim clar que ho fem per una raó interior i les persones que s’obsessionen a canviar aspectes que potser fins ara no s’havien plantejat a causa d’una influència eterna».

Clàudia Besalí es va fer un augment mamari amb 18 anys acabats de complir. Ara, 10 anys després, explica la seva experiència. «Ja feia temps que tenia pensat fer-me aquesta operació, perquè tenia molt de complex», afirma. «No va ser influència de ningú, va ser principalment per les meves inseguretats. Al principi tenia molta por, perquè és una intervenció quirúrgica i has de ser conscient què vas a fer. No deixa de ser una decisió que ha de sortir de tu perquè comporta uns riscos», explica. En aquell moment, encara no hi havia centres estètics a Andorra. Així, la Clàudia va haver d’anar a Barcelona, recomanada per una persona del país que ja havia passat per un augment mamari. «La meva família s’ho va prendre molt bé, i la meva mare em va ajudar a trobar el centre d’estètica. En aquest sentit, em va donar molt de suport, no vaig sentir en cap moment que s’ho prenguessin com una cosa dolenta», recorda.

Actualment, es nota més segura, perquè «em creaven molt complexes coses tan simples com anar a les botigues», ja que creu que la roba està feta per un tipus de dona amb un cos en particular, un fet que fa que les persones que tenen més o menys pit tinguin dificultats a l’hora de trobar roba que els quedi bé o amb què se sentin còmodes. «M’ho vaig fer més que res per veure’m millor amb el meu cos, sentir-me més segura, i la veritat és que m’ha ajudat bastant, tant amb la relació que tinc amb mi mateixa com la que tinc amb els altres», confessa.

Hi ha moltes persones que encara veuen les operacions estètiques amb reticència. És per això, que laClàudia insisteix en el fet que, si bé sembla que quan et fas un retoc estètic hagi de ser «de cara a la galeria», s’ha trobat amb moltes situacions en què la gent no sap que ha passat per una operació: «Hi ha moltes situacions personals que et poden fer passar per una intervenció, i no només els complexos, sinó perquè has passat un càncer de mama, per exemple, i al final, l’objectiu és que la persona se senti més còmoda amb ella mateixa».
Finalment, la Clàudia comparteix que «molta gent em pregunta: No eres massa jove? No va ser una decisió molt precipitada? I la veritat és que no. Si hagués de tornar a passar per la mateixa intervenció, no m’ho pensaria dues vegades».