Amnistia Internacional exigeix que el delicte de difamació desaparegui del Codi Penal i formi part del Codi de Procediment Civil, segons va denunciar una de les seves membres, Mònica Costa. Aquesta és una demanda que neix arran la denúncia per difamació que el Govern va traslladar a la Fiscalia per les declaracions de la presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa M. Cortés, davant del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Cedaw) de l’ONU, el 2019. En aquest sentit, Costa defensa que es retirin completament els càrrecs interposats, perquè «la normativa internacional diu que aquests delictes no poden ser criminalitzats». A més, va fer un doble reclam per deixar clar que, si bé els suposats delictes van dirigits a les autoritats, el Govern i les institucions «no poden ser difamades, i menys sota el Codi Penal». Així, va defensar que han d’entendre que estan sotmeses a un «nivell de crítica i d’escrutini molt més elevat que la població civil». És per tot això que la membre de l’organització va demanar que no s’utilitzi aquest delicte contra les activistes, les defensores de drets humans, els periodistes o qualsevol altra persona que «pugui fer una crítica legítima a les autoritats i a les institucions».

De fet, el primer que va fer Amnistia Internacional quan va començar a interessar-se pel cas de Cortés, va ser establir contacte amb les institucions. L’any 2020, l’organització va enviar una carta manifestant la seva preocupació per la situació, tot demanant la retirada dels càrrecs, preguntant per què s’estava vulnerant la llibertat d’expressió i «perquè és important que la societat civil pugui anar a organismes internacionals de les Nacions Unides a explicar què entenen que són violacions dels drets humans». Un any després, l’organisme va celebrar una reunió amb l’Administració, i fins i tot avui dia, Costa va admetre que Amnistia «continua oberta a parlar amb les autoritats, a mantenir el diàleg perquè es resolgui aquesta situació». També va remarcar que, si bé la responsabilitat de retirar el càrrec recau en la Fiscalia, el Govern té una responsabilitat «dins les seves funcions, més general, perquè això no torni a passar, ja que tenen un rol en intentar desinflar el clima d’hostilitat contra les persones que, d’alguna manera, posen en dubte o critiquen polítiques o accions de l’Executiu».

Per la seva banda, la presidenta d’Stop Violències va afirmar que se li ha notificat que se la jutjarà pel suposat delicte de difamació, i serà un judici públic, tot i que no sap quan. Ara per ara, s’enfronta a 30.000 euros de multa i a la responsabilitat civil. Tot i així, va indicar que «el Govern no ha obert cap investigació per demostrar a la ciutadania que el que he dit és mentida». Alhora, va assegurar que «continuarem ajudant les dones, no callarem, perquè el que volen és un càstig exemplar, i que la resta d’associacions que batallen pels drets callin».


Drets de les dones

Amb motiu del Dia internacional pels drets humans, que va tenir lloc el passat 10 de desembre, Stop Violències, amb col·laboració d’Amnistia Internacional, van presentar ahir la tercera jornada pels drets sexuals i reproductius de les dones d’Andorra. En aquesta línia, Cortés va posar en relleu que «a nosaltres sempre ens ha semblat que era important reprendre, parlar, no només de l’avortament que ens fa falta a Andorra, també ens fan falta drets sexuals, reproductius i de violència obstètrica, que sembla que no sabem què és». Paral·lelament, va lamentar que «al país anem de moderns, i potser no ens estan matant com a l’Iran, però és feminisme i amb això hem d’estar totes juntes». A més, la presidenta de l’associació va assenyalar que s’ha detectat que a l’hospital de la Seu d’Urgell es faciliten avortaments farmacològics amb preus aleatoris i un mal servei a les dones. «Això són conseqüències de tenir un avortament clandestí a la Seu d’Urgell i prohibit casa», va asserir Cortés. 

Amb tot, en el curs de la jornada, l’activista també va informar que durant el 2022, Stop Violències ha assessorat 30 dones, de les quals a 27 ha acompanyat a avortar a través de la Xarxa la Meri. La resta de les usuàries eren menors, i les han derivat al Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), ja que «no tenim una legislació i no sabem què fer amb elles, així que les menors arriben i les derivem, i com és un servei opac, no sabem què els passa», va lamentar. Enguany, la majoria de dones a les quals han donat servei són nacionals i residents, a diferència d’altres anys, que eren majoritàriament treballadores de temporada.