Els investigadors d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) engeguen una prova pilot de monitoratge a l’Escola Andorrana d’Ordino per promoure l’estalvi energètic als centres educatius del país. Amb motiu de l’increment de les tarifes de l’electricitat i els carburants orientats a la calefacció, els experts auguren que la investigació en l’àmbit de les escoles pot establir un precedent per optimitzar les temperatures als edificis públics i, així, reduir les despeses i la quantitat d’energia dedicada a la calefacció i la refrigeració dels espais de cara al futur.

Tal com va indicar el coordinador de Sostenibilitat de l’ARI, Oriol Travesset, aquest treball de recerca té el seu origen en la pandèmia del coronavirus, moment en què s’utilitzaven dispositius per mesurar la qualitat de l’aire a les aules i analitzar la quantitat de CO2 i procurar polítiques per minimitzar la transmissió del virus. En aquest cas, la utilització dels aparells de monitoratge s’orienten al recull de dades referents a la temperatura, la humitat relativa i el diòxid de carboni durant tot el curs a 10 aules del centre educatiu.

«La finalitat és buscar la mínima temperatura al llarg de l’hivern mitjançant els sistemes de calefacció sense perjudicar el confort tèrmic dels alumnes», va indicar Travesset, alhora que va subratllar que «ens volem moure en uns barems ambiciosos que baixin per sota dels 20 graus a les aules». Igualment, va destacar que totes les cambres depenen de diferents paràmetres que condicionen la temperatura, com ve a ser el nombre d’alumnes per classe, l’activitat que es realitza i l’orientació respecte del sol.

Pel que fa al funcionament del monitoratge, els dispositius envien cada 10 minuts informacions als centres de dades dels investigadors que, de fet, «ja s’estan estructurant per extreure una conclusió final de cara l’estiu de l’any que ve», va afirmar Travesset. D’aquesta manera, els científics pretenen comparar quin és l’impacte sobre l’ús del gasoil amb relació a la sensació tèrmica dels alumnes i els treballadors. Fent referència a les aules, l’investigador va reconèixer que la característica primordial per garantir l’estabilitat tèrmica de les cambres és l’orientació «per la incidència de la radiació solar».

D’altra banda, els experts, basant-se en estudis previs, afirmen que la climatització és la principal despesa energètica dels edificis públics. En aquest sentit, reconeixen que reduir eficientment la utilització de la calefacció pot suposar fins a un 5% d’estalvi en les despeses de climatització dels interiors. Tot i això, Travesset va indicar que hi ha molts condicionants que intervenen en aquest procés, però «la configuració de la temperatura és la mesura que requereix més inversió i que alhora proporciona uns resultats d’estalvi més alts».

D’altra banda, els investigadors de l’ARI pretenen ajustar, si escau, els protocols de ventilació mitjançant l’obertura de les finestres de les cambres dels centres educatius amb l’objectiu de minimitzar les pèrdues calorífiques i alhora mantenir uns nivells saludables de qualitat de l’aire per als estudiants i els usuaris dels edificis.