PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’FMI veu Andorra com la segona economia que més creix d’Europa

Tan sols per darrere d’Irlanda, l’organització mundial augura que l’increment del PIB passi del 8,2% al 10,9%

Per Àlex Pont

Imatge d’arxiu de la seu central de l’FMI a Nova York.
Imatge d’arxiu de la seu central de l’FMI a Nova York. | FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que Andorra esdevingui el segon país d’Europa que experimenta un creixement de l’economia més gran, tan sols per darrere d’Irlanda. Així ho va subratllar el ministre de Finances, Eric Jover, el qual es troba a la seu de l’organització a Nova York per participar en les reunions anuals amb les autoritats financeres internacionals fins diumenge i, així, tractar les previsions i els resultats macroeconòmics del 2022. En aquest sentit, Jover va indicar que la xifra expressada per l’FMI els va sorprendre positivament, ja que «hem passat d’un creixement del PIB nominal del 8,2% al 10,9%, el que significa un increment de 2,7 punts i ens situa a dalt de rànquing europeu».

Pel que fa a la previsió del PIB real, el qual té en compte la incidència de la inflació, aquest passa del 4,5% al 6,6%, mentre que les economies dels països veïns se situen per sota d’aquesta xifra, com és el cas d’Espanya amb un creixement del 4,3% i França amb un 2,6%. De la mateixa manera, la mitjana de creixement de la zona euro és del 3,1%, més de tres punts per sota del Principat. A banda, l’FMI va realitzar una previsió de cara al 2023. En aquest sentit, el creixement nominal del PIB es manté pràcticament intacte passant del 4,7% al 4,8%; i el PIB real decreix del 2,7% al 2%. Incidint en aquest punt, el ministre de Finances va explicar que, tot i que sembli que es rebaixa el creixement real, «el nombre absolut  continua sent major, ja que l’increment del 2022 va ser molt superior».

Quant al nivell d’inflació, l’FMI augura que l’exercici del 2022 es tanqui amb una xifra del 5,3%, mentre que els pressupostos que va presentar el Govern fa dues setmanes contemplen un 4,5%. Tanmateix, Jover va afirmar que «aquest nivell d’inflació encaixa en la forquilla que va predir l’Executiu i, de fet, se situa en la part baixa dels càlculs, ja que podíem arribar fins al 6,8%». Amb relació a les mateixes dades dels països veïns, la previsió per a Espanya arriba fins a uns nivells d’inflació del 8,8%, mentre que per a França, l’FMI augura un 5,8%. «Gràcies a la nostra idiosincràsia, estem més protegits contra la inflació que les economies del nostre voltant, ja que les previsions econòmiques avalen que seguim pel bon camí», va dir Jover.

A propòsit de la inflació, el titular de Finances va admetre que aquestes dades de l’organització internacional no han tingut en compte l’imminent increment de la llum ni de les mesures d’estalvi energètic que va anunciar el Govern al llarg d’aquesta setmana. En qualsevol cas, el ministre de Finances va afirmar que, «l’efecte que tindrà en el resultat final del pressupost no serà excessivament significatiu, per la qual cosa preveiem que el preu de la llum pugui arribar a canviar una o dues dècimes, com a molt». Igualment, Jover es va congratular per l’actuació del Govern en matèria de finances i la «prudència» de l’Executiu a l’hora de construir els pressupostos, en què, per a l’exercici del 2022, s’augurava un creixement del 3,7% inferior a la nova estimació de l’FMI.

Fent referència als consells de l’organització, els experts esperen certs riscos que poden generar tensions en el desenvolupament econòmic i social, com el preu de la llum, el qual «haurem de seguir de ben a prop», juntament amb un seguiment dels crèdits dels bancs i la resiliència financera del país. En aquest punt, el titular de Finances va afirmar que «no es detecten increments en els índexs de morositat, però l’augment de l’interès farà pagar el deute més car».

Reunions bilaterals

D’altra banda, Jover va explicar que, juntament amb el secretari d’Estat de Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, i el director general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), David Cerqueda, es reuniran amb els responsables dels bancs centrals dels Països Baixos i Islàndia per buscar sinergies entre ambdós països en matèria de finances. Paral·lelament, també van participar en una trobada de ministres de Finances internacionals amb 78 integrants, amb la finalitat d’establir una política efectiva encarada a l’acció climàtica i a la sostenibilitat. Finalment, va destacar la importància de trobar-se amb els representants del Banc Central Europeu (BCE). 

PUBLICITAT
PUBLICITAT