El Ministeri de Finances preveu incrementar en 100 milions d’euros les reserves internacionals abans de finals d’any. Actualment, es disposa d’uns 240 milions d’euros, 140 en drets especials de gir del Fons Monetari Internacional (FMI) i 100 al Banc d’Espanya, administrats per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). L’objectiu és arribar al 12% del Producte Interior Brut (PIB), uns 340 milions d’euros, i per això hi ha negociacions avançades amb el Banc de França (50 milions) i el Banc central dels Països Baixos (50 milions més). Aquestes dades es van donar a conèixer ahir durant la presentació del projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat.

Van comparèixer en roda de premsa el ministre de Finances, Eric Jover, i el director general de l’AFA, David Cerqueda. «És un pas més en la resiliència de les finances públiques de l’Estat i l'homologació internacional», es va felicitar Jover, que va argumentar la presentació del projecte de llei per cobrir una «anomalia», com és la manca de reserves internacionals i la d’un prestador d’última instància. Així, l’objectiu és dotar Andorra de major capacitat de recursos per afrontar situacions de risc, com ara pandèmies o desastres naturals, i al mateix temps donar al sistema financer més seguretat en cas de necessitar liquiditat.

Així doncs, el text referma el mecanisme de reserves internacionals i crea un dispositiu equivalent al d’un prestador d’última instància. Segons va explicar Jover, el projecte de llei ha entrat a tràmit parlamentari al Consell General per la via ordinària, però la tramitació serà «ràpida» perquè el text és «curt», amb només nou articles i algunes disposicions addicionals i, a més, el Govern ja ha iniciat les converses amb els grups parlamentaris per tal d’explicar-ne el contingut.

Tornant a les reserves internacionals, l’FMI va reduir el percentatge del PIB necessari el 2022, situant-lo en el 8,7%, tot i que el Govern ha agafat com a referència el 12% fixat el 2021. La dotació forma part de la tresoreria de l’Estat, amb possibilitats d’aportacions de l’administració i les entitats públiques i està referenciada en el marc pressupostari anual. L’AFA, per la seva banda, exerceix les funcions d’administració i custòdia, mitjançant una comissió gestora, que actuarà amb criteris de prudència i liquiditat.

El nou projecte de llei entrarà a tràmit per la via ordinària però la tramitació serà «ràpida»

D’aquesta manera, les reserves es poden utilitzar per situacions de crisi i per als recursos del prestador d’última instància, desenvolupat amb el suport dels equips tècnics de l’FMI i gestionat també per l’AFA, que actuarà com a banc central si una entitat financera pateix una tensió de liquiditat temporal. El model andorrà està basat en el mecanisme ELA del Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals nacionals de l’eurosistema. El regulador andorrà només podrà disposar de 200 milions d’euros de les reserves com a màxim automàticament i, en cas de necessitar-ne més, caldrà l’aprovació del Govern. 

«Com que la plaça financera andorrana s’ha reduït, i hem passat de cinc a tres bancs, si una entitat tingués un problema, podria arrossegar a la resta», va argumentar Cerqueda. Ara bé, va matisar, «la situació actual és de fortalesa, no hi ha cap problema, tampoc a mitjà termini», va assegurar. En aquest sentit, Jover va afegir que «ara mateix no ho necessitem, no hi ha cap previsió que ens ho digui, però ens calen xarxes de seguretat», va explicar.

D’altra banda, el ministre de Finances va avançar que el pressupost de l’Estat per al 2023 es troba força avançat. «L’estem acabant d’afinar» i «falten pocs dies o alguna setmana» per presentar-lo, va assegurar Jover. A més, va explicar que la pujada dels tipus d’interès «només té un efecte molt marginal» en els comptes, ja que «estem protegits» perquè el deute de l’Estat està fixat en cinc o 10 anys.