L’oposició denuncia que la nova llei aprovada pel Consell General, amb tan sols els vots de la majoria, sobre la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme i de modificació d’ordenació del territori i urbanisme i l’allotjament turístic podria incórrer inconstitucionalitats. En aquest sentit, Terceravia i la consellera no adscrita, Carine Montaner, van votar en contra al·legant «inseguretat jurídica» en alguns dels seus aspectes com la «retroactivitat» referent a l’atorgament de llicències urbanístiques i la «privació de béns» sense indemnització per part del Govern, segons va indicar Montaner. Per la seva part, el president de Terceravia, Josep Pintat, va rebutjar el text perquè «no s’han dut a terme els estudis pertinents prèviament i genera dubtes sobre la seva legalitat».

De la mateixa manera, i en contraposició amb la visió del Govern i la majoria parlamentària, el Partit Socialdemòcrata (PS) va tirar endavant una moció al projecte de llei, juntament amb Carine Montaner, la qual va ser desestimada per 16 vots en contra i vuit a favor. Si bé els consellers generals del principal partit de l’oposició van debatre la moció, després van decidir abandonar la cambra parlamentària a l’hora de la votació perquè, tal com va indicar la  socialdemòcrata Judith Salazar, «tenim dubtes sobre la invasió de competències amb els comuns i, sobretot, marxem perquè no podem emetre un vot fonamentat amb el poc marge de temps que se’ns ha deixat des de la publicació de la llei». No obstant això, el PS va reiterar en nombroses intervencions que, malgrat que no estiguin d’acord amb les formes en què es va aprovar el text, comparteixen el rerefons.

Amb relació al retorn de l’Executiu envers la discussió del projecte de llei, el cap de Govern, Xavier Espot, va manifestar que els grups de l’oposició haurien de celebrar una llei «que s’alinea perfectament amb els ideals de desenvolupament urbà sostenible que comparteixen molts partits». De fet, va assenyalar que, durant el mes de marge existent per al pacte de les mesures addicionals que adoptaran els comuns en matèria de medi ambient i urbanisme, «obrim la porta a negociar amb els grups parlamentaris aquells punts del text en què hi hagi divergència».

En contraposició, Pintat va emfasitzar que l’anunci del projecte legislatiu durant la primera jornada del Debat d’Orientació Política va generar un «efecte crida» a la població i, concretament, a les promotores del país. Responent a l’acusació, Espot li va donar la raó, encara que va afegir que «hauria sigut pitjor no fer-ho, però la crida hauria esdevingut molt més perjudicial si el procediment s’eixamplés durant mesos». Centrant-se posteriorment en la posició del PS, el cap de Govern va assegurar que, com a mínim, «us heu pogut llegir la llei un parell de vegades per poder emetre, almenys, algun judici durant el procés de debat». A més, Espot va expressar que «estic convençut de la constitucionalitat de la llei, encara que també auguro que això acabarà al Tribunal Constitucional».

Pel que fa a les intervencions dels grups de la majoria parlamentària, el president del Grup Parlamentari Independent, Ferran Costa, va afirmar que la seva formació està satisfeta amb el procediment d’extrema urgència argumentant que es tracta d’una forma «menys lesiva» que els procediments «exprés» d’altres països que disposen de l’eina del decret llei, perquè «almenys se sotmet a un escrutini parcial i passa per la cambra». En la mateixa sintonia, la consellera general Maria Martisella de Demòcrates (DA) va indicar que «no ens complau fer-ho així perquè les comissions enriqueixen els textos, però la tipologia de llei requeria l’extrema urgència». Per la seva banda, el president de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, celebrant la decisió del Govern, va demanar a la bancada socialdemòcrata que no marxés pel «dret i deure democràtic de participar en les discussions dels grups parlamentaris».

Paral·lelament, els consellers socialdemòcrates, després de la finalització de la votació de la llei, van declarar l’adhesió a la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional. Per la seva banda, el conseller general Jordi Font va manifestar que «entenc que es vulgui dur a terme un procés de confidencialitat durant un període determinat, però en el transcurs dels sis mesos que fa que es prepara el text, s’han atorgat moltíssimes llicències». 

Els comuns reben nombroses trucades per assolir llicències

Al llarg de les intervencions del debat parlamentari del projecte de llei es va abordar en nombroses ocasions la moratòria de les llicències d’edificació que entrarà en vigor els pròxims dies. En aquest sentit, el cap de Govern, Xavier Espot, va asseverar que els comuns han rebut un nombre important de sol·licituds referents a noves llicències de construcció. Precisament en aquest punt va centrar l’Executiu el seu argument per defensar la utilització del tràmit d’extrema urgència per aprovar les noves directrius. D’aquesta manera, Espot va subratllar que «si no haguéssim dut a terme aquest procediment, contemplat, per cert, en l’article 60.1 de la Constitució, s’hauria desvirtuat completament el concepte que volem atorgar al creixement sostenible».