L’àrea funcional Andorra-Pirineus, va ser el tema central de la 35a Diada andorrana a la 54a Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebrada dissabte a Prada de Conflent. En el marc de la ponència De l’àrea funcional a l’espai pirinenc: El rol del futur acord d’associació entre Andorra i la UE, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va indicar que paral·lelament a la negociació de l’acord, «es fa necessari continuar enfortint les relacions amb els nostres veïns pirinencs», ja que darrerament «hem vist com les accions de cooperació regional, bilateral o trilateral han aconseguit resultats més efectius i ràpids que les accions de caire nacional, multilateral, o dependents de la Unió Europea». De fet, va recordar que l’acord de cooperació signat amb Europa el 2004 ja incloïa «el concepte d’espai pirinenc, definit com un espai de desenvolupament transnacional en benefici de les poblacions locals».

Aquest concepte, que mai s’ha arribat a desenvolupar de manera total, «representa una oportunitat única per garantir el recorregut a llarg termini d’un espai funcional compartit, fent-ne menció expressa en les disposicions de l’acord i dotant-lo d’un marc jurídic que tindrà la consideració d’acord internacional». En aquest sentit, tot i que la finalitat central de l’acord és aconseguir la participació del Principat en el mercat interior, Riba va assegurar que «el seu aprofitament màxim demana reforçar les relacions de veïnatge», ja que «on l’acord podrà produir efectes més significatius és, òbviament, a Andorra, però també en el seu entorn».

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), vigent des de fa més de tres dècades, ha permès dotar el territori d’una estratègia pirinenca, i la creació de l’espai funcional. Segons Riba, «podria quedar inscrit en l’acord d’associació, permetent aplicar polítiques públiques comunes com a solució a problemes de caire regional, amb una visió a llarg termini i en benefici de la població que hi resideix». Així­ mateix, el secretari d’Estat va reiterar la importància que els territoris de muntanya treballin per diversificar la seva economia, tot reduint les dependències existents i guanyant resiliència davant de situacions de crisis multinivell, causades per fets desestabilitzadors com és el cas de la crisi financera del 2008, l’aparició de la covid o l’actual conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Precisament, va identificar que un dels principals reptes que va presentar la pandèmia a Andorra, un país on la seva economia és altament dependent de la frontera i dels fluxos comercials i de persones, és el d’anticipar-se i el de mitigar les conseqüències que sorgeixen en moments on l’element que predomina és la incertesa. «Els marcs jurí­dics existents han demostrat les seves mancances i han exposat, clarament, els seus lí­mits», va afegir.

Zona de sinergies

Una àrea funcional intensiva entre Andorra i les valls pirinenques, que englobi un territori de 10.000 quilòmetres quadrats i 250.000 habitants, ha de tenir per objectiu intensificar la cooperació en els camps de les comunicacions, la sanitat, la Universitat i la recerca, l’agricultura, la indústria, la protecció del medi físic o la circulació de treballadors, entre d’altres. Segons l’exalcalde de la Seu d’Urgell Joan Ganyet, que va oferir la primera ponència presencial Un projecte per al Pirineu, Andorra ha de ser el pal de paller d’aquesta zona, tant «pel seu estatus polític, la seva demografia i la força del seu terciari». Amb aquesta anàlisi, Ganyet creu convenient que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea hauria de recollir la creació d’aquest ens de col·laboració transfronterera. «Si Europa necessita unitat d’acció, si vol tenir un paper en el futur del món, també el Pirineu requereix un projecte comú si vol avançar en qualitat de vida, riquesa i visibilitat», va destacar.

Al seu torn, l’economista i exalcalde de la Seu d’Urgell Amadeu Gallart va manifestar la necessitat que Andorra tingui als protocols de la seva polí­tica exterior un capítol important dedicat a les relacions tant amb la Generalitat de Catalunya com amb la regió de l’Alt Pirineu i Aran. Així­ mateix, va indicar que, en el marc de l’acord d’associació, caldria l’establiment d’un conveni especí­fic de cooperació i de desenvolupament econòmic i social amb els territoris geogràficament veïnals de França i d’Espanya. 

L’economista també va assenyalar la necessitat d’establir una configuració institucional de l’Alt Pirineu i Aran amb la finalitat que ambdós territoris es dotin d’una veu institucional pròpia, així com crear una campanya informativa de cara a la ciutadania pirinenca afectada per tal «d’arribar de manera efectiva a una massa crí­tica rellevant». «Aquesta campanya hauria de ser institucional i en defensa d’una àrea funcional pirinenca o de cooperació social i econòmica reforçada en l’àmbit geogràfic d’Andorra, Espanya i França», va concloure.

Per la seva banda, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, va oferir una ponència no presencial sota el nom L’àrea funcional Andorra - Pirineus: per què no se’n parla?. Durant el seu discurs, López es va plantejar el dubte de per què aquesta proposta no està present en les converses amb la UE, en les negociacions amb la Comissió Europea ni en les reunions bilaterals. «Em sembla una idea que com a mínim mereix ser més tractada, analitzada i estudiada», va expressar, ja que d’entrada, «sembla un concepte que gaudeix de força» i que pot servir com una eina que pot ajudar al desenvolupament del territori i a tenir «una major atenció política dels fons europeus i estatals».