PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Les estacions de muntanya seran sostenibles fins d’aquí a 30 anys

Vallnord-Pal Arinsal creu que la gestió eficient de l’aigua de les instal·lacions és un dels principals objectius

Per Àlex Pont

Una imatge d’arxiu d’una part del domini esquiable de Vallnord-Pal Arinsal.
Una imatge d’arxiu d’una part del domini esquiable de Vallnord-Pal Arinsal. | Vallnord-Pal Arinsal

Les estacions de muntanya seran autosuficients i funcionaran de manera sostenible energèticament, almenys, fins a l’any 2050. Així ho va destacar en una entrevista a andorrabiosfera.ad el director general de Vallnord-Pal Arinsal, Josep Marticella, després d’assegurar que la voluntat de Setap365 és «la desestacionalització del sector per evitar concentrar la petjada ecològica de l’activitat de les estacions en un període curt de temps». De fet, Marticella va indicar que, actualment, no es dona llum verda cap projecte que no tingui prèviament un informe d’impacte ambiental i les conseqüències energètiques. Tot i això, un dels ítems més important per a aconseguir la sostenibilitat dels dominis és la gestió eficient dels recursos hídrics.

Tal com va asseverar a l’entrevista, la creació del hòlding empresarial «té com a eix vertebrador la sostenibilitat». Tant és així que va posar com a exemple l’habilitació del transport públic gratuït per a tothom durant la celebració de la Copa del Món de BTT amb la finalitat de disminuir les emissions de carboni propiciades per l’acumulació dels vehicles privats i, alhora, evitar un col·lapse a la xarxa viària del Principat assegurant una mobilitat fluida. A més a més, «vam dur a terme un procés d’arrodoniment solidari per dedicar recursos a les organitzacions socials».

Seguint la mateixa direcció, Marticella va assegurar que la petjada de carboni dels esquiadors dins dels dominis de l’estació suposa el 5% del total «des que surt de casa seva fins que hi torna». En aquest sentit, Setap365 treballa pel desenvolupament de l’hidrogen pel funcionament de les màquines trepitjaneu. A banda, també va assegurar que el Principat és un dels pioners a l’hora d’optimitzar els recursos hídrics de les estacions de muntanya, sobretot a l’hivern, mitjançant estudis amb centres de recerca i col·laboracions amb la Universitat de Lleida. «Podem fer captacions d’aigua prop de les estacions per materialitzar la neu de cultiu, la qual no afecta l’ecosistema perquè simplement ens dediquem a moure-la d’un espai a un altre sense distorsionar la qualitat».

Amb relació a l’estalvi energètic i a la generació de renovables, el director de la societat va afirmar que el 40% de l’energia que s’utilitza als dominis esquiables de Pal Arinsal prové del parc solar del Pic del Cubil. Entrant al detall de la generació fotovoltaica d’aquestes instal·lacions, segons va afirmar prèviament a aquest rotatiu el director de Nord Andorrà, David Forné, va haver-hi jornades puntuals de la darrera temporada d’hivern en què l’estació consumia el 100% de l’electricitat provinent del parc solar superant les previsions de la mateixa companyia.

Pel que fa a l’existència de pistes d’esquí en un espai qualificat com a  Reserva de la Biosfera, Marticella va indicar que això no suposa cap entrebanc per al desenvolupament de l’activitat socioeconòmica del territori. De fet, va manifestar que «costi més o costi menys, Andorra esdevindrà el primer país Reserva de la Biosfera perquè és un objectiu comú i serà un reconeixement que ens posicionarà molt bé». A banda, va afegir que el procés de sostenibilitat d’un territori passa per «l’equilibri entre el factor de la biodiversitat, l’eix socioeconòmic i les persones».

Finalment, fent referència a la col·laboració internacional entre països de turisme de neu, Marticella va indicar que «pel fet de treballar tots plegats en condicions meteorològiques extremes, estem molt units». D’aquesta manera, va assegurar que existeixen xarxes del món de l’esquí que promouen la cooperació, com per exemple Domains Skiables de France (DSF), les quals «et donen accés a la visita de les instal·lacions, t’expliquen el seu funcionament i comparteixen les tècniques que utilitzen a l’hora de gestionar les estacions, lluny de pensar que això es tracta d’una prospecció de mercat per fer-los la competència». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT