Cada any, a principis d’agost, el nostre planeta creua l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle, que gira al sol cada 133 anys. Aquesta trajectòria està plena de partícules petites, com grans de sorra o roques, les quals poden entrar a la nostra atmosfera a gran velocitat. Amb l’impacte, la fricció causa que l’aire del voltant de les restes s’ionitzi i deixi un vel de lluminositat al cel durant uns instants amb el seu pas, que no dura més d’un segon. A aquest fenomen li anomenem Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç, per la proximitat de la pluja d’estels amb la festivitat del màrtir espanyol. Segons la NASA, «és la millor pluja de meteors de l’any».

Així, les Llàgrimes de Sant Llorenç són visibles des de tot l’hemisferi nord, «preferiblement els dies 11, 12 i 13, a partir de les 23.00 hores», assegura l’astrofísic i representant de la Unió Astronòmica internacional a Andorra, Joan Marc Miralles. Tanmateix, explica que enguany no és el millor any per observar-los, ja que coincideix amb lluna plena i, per tant, la seva lluminositat dificultarà la visió. En aquest sentit, lamenta que només es podran veure entre un 10% o 20% del total de meteors que podrien aparèixer en un any habitual.

La millor forma per poder gaudir d’aquest esdeveniment únic és agafar una cadira de casa i pujar a la muntanya per obtenir un camp de visió superior, preferiblement orientat al nord o nord-est en direcció de la constel·lació de Perseu, recomana Miralles, i afegeix que «el més important és allunyar-se dels nuclis i de la contaminació lumínica», com el Pic del Carroi o Grau Roig. A més, cal esperar una estona per poder veure’ls, perquè l’ull tarda entre 15 i 20 minuts en adaptar-se a la foscor. No obstant això, no és necessari utilitzar telescopi ni cap material òptic, ja que s’ha de mirar a tot el cel per abastar el recorregut que realitza.

L’aspecte dels meteors és molt variat: poden brillar molt o poc, la seva trajectòria potser llarga o curta, alguns deixen estela durant uns segons, i si la partícula és gran –és a dir, si té uns quants centímetres– aquest serà més brillant. A vegades, també poden mostrar algun color més vermellós, verdós o blavós, depenent de la seva composició química.

L’astrònom Claudi Ptolomeu pensava que quan queia una estrella fugaç, el regne dels déus s’obria per als mortals i era el moment perquè les seves pregàries fossin escoltades. Aquesta creença convertida en tradició, ha arribat fins a l’actualitat, en què moltes persones demanen un desig cada cop que observen un meteor. Enguany, si bé tindrem menys oportunitats, gaudirem de la vetllada i, qui sap, potser l’any vinent tenim més sort.