Escaldes-Engordany
El Govern habilitarà sanitaris sense el B2 de català en cas de necessitat
Riba creu que el requisit de la llengua no entorpirà l’acord d’associació perquè és un «dret fonamental»
El Govern assegura que habilitarà de manera especial els professionals sanitaris provinents dels països de la Unió Europea (UE) sense demanar el requisit del nivell B2 de català amb la finalitat d’evitar un «buit al sistema hospitalari en cas de necessitat», segons va afirmar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Així mateix, dins del marc de les converses de l’acord d’associació, l’Executiu assenyala que l’acreditació d’un nivell mínim de parla de llengua catalana no significarà un entrebanc a l’hora d’avançar les negociacions amb la UE. En aquest sentit, Riba va indicar que «tots els països membres estableixen el dret a la utilització de l’idioma oficial i a Andorra ha d’ocórrer el mateix sense cap problema afegit».
Si bé Riba va destacar que el requisit del B2 podria suposar un afegit en la dificultat de l’accés dels professionals, també va recordar que «ha d’estar reglamentat que un ciutadà pugui ser atès mitjançant la seva llengua materna, que en molts dels casos és el català, a part de ser l’oficial del país». De fet, el Govern ja contemplava aquest requisit des de la modificació de la Llei de l’exercici de les Professions Titulades i els Col·legis i Associacions Professionals del 2008, per tant, «hem de mantenir la concordança entre ambdós textos».
De la mateixa manera que es va anunciar durant la presentació de l’avantprojecte de llei, l’Executiu pretén, mitjançant la via d’urgència, portar el text al Consell General per tal de ratificar-lo al més aviat possible. Segons va indicar Riba, «no creiem que hi hagi gaires entrebancs perquè es tracta d’un text que gaudeix d’un ampli consens per part de tots els actors implicats, tant professionals com polítics». Seguint aquesta mateixa direcció, els representants del Govern que es van reunir amb els col·legis i les associacions professionals van haver d’unificar la desena de projectes legislatius resultants de les reunions i els intercanvis amb els professionals en un de sol amb la finalitat d’alleugerir els tràmits parlamentaris per al seu reconeixement. «La necessitat d’homogeneïtzació de les diferents branques va suposar un treball de redacció complicat», va emfasitzar Riba.
Pel que fa al contingut del Projecte de llei, el text consta d’una vuitantena d’articles que es divideixen en dos vessants. Per una banda, estan les disposicions transversals, que s’apliquen a totes les activitats professionals titulades de la salut, i les disposicions sectorials, que s’enfoquen exclusivament en el desenvolupament de 10 professions en concret, entre les quals figuren els dietistes, els terapeutes, els podòlegs i els psicòlegs, entre altres. Al llarg dels articles, es defineixen de manera detallada en un total de tres capítols els drets i deures, els requisits i les incompatibilitats de les activitats professionals i les modalitats de l’exercici laboral.
D’altra banda, la normativa també inclou una regulació pertanyent a l’exercici de la professió i dels col·legis i associacions professionals. En el cas que s’aprovi i es ratifiqui el text per la seu parlamentària, això comportarà que en el termini de 12 mesos es despleguin els reglaments específics que pengin de la llei i es modifiquin alguns dels que actualment hi ha vigents per tal de «funcionar amb la visió renovada del text legislatiu», va indicar Riba. Amb relació a l’actualització dels estatuts dels col·legis professionals involucrats, aquests disposaran d’un període de dos anys per a realitzar-ho.
Finalment, el secretari d’Estat va fer menció d’algunes especificitats amb relació a l’exigència d’un nivell més alt de llengüa catalana per tal d’exercir la professió en alguns sectors determinats. En aquest sentit, va destacar que, en el cas del Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra (COLA) es va acordar el requisit del nivell C2 de català per poder dur a terme la seva tasca laboral al país. «Simplement, vam acordar que una persona encarregada de dur a terme la reeducació de tercers mitjançant la parla ha de tenir un domini excepcional de l’idioma més enllà del bàsic, encara que això ja forma part de les directrius dels logopedes», va assenyalar Riba.