El Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA) es posiciona en contra de l’augment de l’endeutament públic, tal com va recomanar la delegació del Fons Monetari Internacional (FMI) durant la seva anàlisi de l’economia i les finances del Principat. En aquest sentit, el degà del COEA, Eduard Jordi, va indicar que «el Govern es va basar en l’opinió dels experts de l’FMI sense tenir en compte la nostra opinió pel que fa a aquestes mesures». De fet, va afegir que les previsions són «poc optimistes» a parer seu, ja que «el país posseeix actualment un element de creixement i d’obertura econòmica, tot i que cal observar de prop el context econòmic mundial».

La raó per la qual els economistes es mostren desfavorables a les observacions de l’organització internacional gira al voltant de la «reducció dels avantatges competitius del país». En aquest sentit, Jordi va recalcar que, amb termes relatius, s’ha fet bona feina envers la reducció del dèficit públic i això suposaria «fer passes enrere». De la mateixa manera, va afirmar que, si no és realment necessari, «no és recomanable augmentar els nivells del deute, perquè em dona la sensació que no hi haurà capacitat operativa per retornar algunes obligacions».

Pel que fa a les mesures de millora del poder adquisitiu de la ciutadania que va posar en marxa l’Executiu, els economistes es posicionen favorablement al respecte. Així, el COEA manifesta que, amb relació a la gratuïtat del transport públic, s’ha obtingut el finançament per mantenir el servei de manera eficient. Tot i això, Jordi va recalcar que «personalment, no acabo d’estar al 100% d’acord amb la gratuïtat, ja que quan això es produeix, la societat no ho valora tant, encara que l’adherència i el suport siguin majoritaris», de fet, «seria bo afegir un preu molt reduït, com si fos simbòlic». A més a més, va destacar aquesta mesura com un exemple il·lustratiu de dedicació de recursos finalistes per part de l’Administració pública. «És necessari comprovar com els impostos i les contribucions de les empreses i la societat en general es materialitzen en elements palpables que contribueixin a la millora de la qualitat de vida», va afegir Jordi.

Seguint la mateixa línia, va emfasitzar en què, per una banda, les mesures afavoreixen el sector públic a causa de l’adhesió d’un nombre major d’usuaris; es duu a terme una acció amigable amb el medi ambient, «perquè es fomenta la reducció de la mobilitat privada» i, de retruc, promou l’estalvi col·lectiu. A més a més, va asseverar que, accions com aquestes per part dels estaments públics, «són les que determinen la identitat d’un país, relacionant el patrimoni humà, el respecte a la naturalesa del territori i els trets culturals».

D’altra banda, el COEA va reconèixer que no tots els col·legis veuen amb els mateixos ulls la negociació de l’acord d’associació. Un dels fets més determinants envers la discòrdia entre col·lectius professionals és la lliure entrada al Principat de béns i serveis en sintonia amb les polítiques de la Unió Europea (UE). En aquest sentit, els economistes assenyalen que tenen una visió més oberta sobre l’establiment d’empreses estrangeres. Segons va indicar el degà, «no necessitem una regulació per posar barreres a l’entrada de la competència, sinó establir reciprocitat en la seva actuació i protegir el ciutadà europeu i andorrà perquè tinguin l’oportunitat de dur a terme els seus negocis dins el marc legislatiu».