PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Fons de l’Habitatge començarà a definir projectes cap a la tardor

El Govern assenyala que un dels actors públics que participaran en la inversió és el FRJ de la CASS

Per Àlex Pont

El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, durant la presentació del reglament jurídic del Fons de l’Habitatge.
El ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, durant la presentació del reglament jurídic del Fons de l’Habitatge. | SFGA / CESTEVE

Els projectes del Fons de l’Habitatge de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) per  distendre el mercat i afavorir la proliferació de pisos i lloguers a preu assequible començaran a veure la llum a partir de la tardor. Primer de tot, però, s’ha d’aprovar el reglament jurídic vinculat al mateix fons que va presentar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, el qual va assenyalar que «es tracta del primer pas per establir l’operativitat de la cartera d’immobles a preu assequible». De la mateixa manera, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va assenyalar que es constitueix la forma jurídica de Societat Anònima d’Inversió de Capital Variable (Sicav) a finals d’estiu «com a instrument financer que té per objectiu la inversió directa o indirecta en iniciatives immobiliàries».

El següent pas per part del Govern és la finalització de la redacció dels estatuts del fons i, posteriorment, una prospecció associada amb els projectes. De fet, Jover va anunciar que els participants en el fons es dividiran segons el tipus de dret que gaudeixin sobre les accions d’aquest. Seguint aquesta línia, els drets polítics sobre l’organisme recauran sobre l’Executiu i els comuns, ja que «tal com ha fet Andorra la Vella, ens van cedir els terrenys per dur a terme el projecte de la Borda Nova», va indicar Jover. Pel que fa als drets econòmics, el Govern va assevenyalar alguns ens públics com Andorra Telecom, amb una inversió anunciada de 10 milions d’euros, i el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), el qual, segons el ministre de Finances, «és un actor potencial d’invertir en el fons sempre que no vegi hipotecats els seus actius en aquesta acció».

Fent referència a les obligacions de la Sicav, aquesta haurà de respondre davant de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i les auditories externes, tal com ho fan tots els organismes d’origen públic, i, a més a més, amb l’afegit de retractar-se davant del Ministeri d’Habitatge «per fer una gestió pública la més acurada possible» i el Tribunal de Comptes, «amb la finalitat que aquest organisme efectuï la fiscalització de les transaccions», va explicar Jover.

D’altra banda, Filloy va destacar que «les accions del fons es poden complementar amb les inversions ordinàries del Ministeri d’Habitatge en matèria de pisos de titularitat pública a preu assequible». En aquest sentit, el Govern va assenyalar el crèdit extraordinari de 19 milions d’euros que es va proposar per a l’alliberació de béns immobles com a exemple d’acció paral·lela als futurs projectes del Fons de l’Habitatge. De la mateixa manera, l’Executiu planteja un tracte amb els privats que giri al voltant de la rehabilitació dels pisos a canvi del traspàs de la titularitat per destinar-los al parc de l’habitatge públic. De fet, Filloy va assegurar que la majoria dels apropaments per part de propietaris amb el ministeri «tenen una situació en què cal dur a terme un procés de reforma dels habitacles i ells no volen o no poden encarregar-se».

Amb relació al funcionament de la gestió, l’Executiu va afirmar que, en el cas de la Borda Nova, es definirà en el futur per motius «d’eficiència», però que, per llei, és l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) mitjançant el fons l’encarregat de dur a terme el rol de gestor. De totes maneres, «la mecànica dels pagaments dels habitatges de titularitat pública es duran a terme mitjançant el mateix procediment que els contractes privats», va recordar Filloy, afegint que «serà l’entitat pública l’encarregada de definir la morositat i les rescissions de contractes en cas d’impagaments prolongats».

Finalment, l’Executiu va detallar la configuració de l’organització i l’administració del fons. D’aquesta manera, es dividirà en la junta general, en què es trobaran tots els representants que tinguin capacitat de decisió sobre l’organisme provinent dels comuns i el Govern i, després, el consell d’administració, el qual es dedicarà a definir l’estratègia de la política d’inversió i la gestió de riscos, la qual també haurà de vetllar per facilitar tota la informació de les accions a la ciutadania en matèria de transparència. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT