La rendibilitat de les inversions del fons de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) disminueix un 3,84% durant el balanç del primer trimestre del 2022 a causa de l’increment desmesurat de la inflació, la qual se situava en el 4,9% durant els tres primers mesos de l’any i la crisi originada per la invasió d’Ucraïna. D’aquesta manera, el director del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, Jordi Cinca, va assenyalar que totes les inversions de renda variable de la cartera, les quals són unes de les fonts d’ingressos més importants, «van tenir un resultat negatiu i, tan sols podem comptabilitzar guanys en àmbits com el petroli o el dòlar».

Malgrat els resultats negatius de la rendibilitat i una previsió d’empitjorament durant els pròxims mesos, Cinca va indicar, durant la compareixença al Consell General per explicar la memòria anual de la CASS del 2021, que «aquests resultats no es poden extrapolar a l’any sencer i cal mirar-ho amb perspectiva un cop acabi l’exercici del 2022 i puguem fer un balanç global dels ingressos i les despeses». 

Seguint la mateixa línia, Cinca va afirmar que l’impacte durant l’etapa més complexa del confinament propiciat per la covid (els tres primers mesos del 2020) va fer caure el mercat «en un grau major» que aquest primer trimestre i, tot i això, «vam tancar l’any en positiu». De totes maneres, el director del fons de jubilació va reconèixer que difícilment «per no dir pràcticament impossible», s’arribaria a la fi del mandat actual amb unes xifres superiors al nivell de la inflació. Tanmateix, va destacar que els resultats de les empreses són bons i «per poc que es pugui combatre la inflació, es podrà arreglar el mercat».

Pel que fa a les directrius de la cartera del fons, el director va asseverar que es continua apostant per la diversificació de les inversions per nous tipus d’actius i noves localitzacions geogràfiques. També va destacar que es vol assolir una adquisició progressiva d’actius menys líquids anomenats Private Equity, amb una aportació actual de l’1,1% del patrimoni. De la mateixa manera, va defensar la diversificació de divises, la reducció de vuit a sis gestors externs, amb un màxim del 20% del patrimoni en cadascun, i una reducció dels dipositaris de vuit a quatre amb la finalitat de simplificar l’operativa i optimitzar els costos, ja que «el nostre fons és petit i com més dipositaris tinguem, més despeses en comissions ens suposarà».

Amb relació a la inversió en actius digitals, Cinca va assenyalar que actualment no s’està duent a terme cap operació relacionada amb criptomonedes i que «difícilment es realitzi a curt termini», perquè no existeix una regulació existent que marqui l’actuació d’inversions en monedes digitals, encara que es tracta d’un mercat en auge. Tot i això, el director del fons va reconèixer que és un sector que pot arribar a esdevenir molt rendible, però «tenim l’obligació de ser prudents i el nivell de risc d’aquest mercat és molt elevat a causa de la seva volatilitat».

Al seu torn, la nova presidenta de la CASS, Montserrat Capdevila, va detallar a grans trets els resultats de la branca general i la branca sanitària. Així, va destacar l’augment progressiu de les despeses sanitàries, les quals van obtenir un dèficit al voltant dels 45 milions d’euros. També va advertir sobre l’increment del preu de les analítiques, el qual «es troba per damunt de les tarifes dels països veïns», seguit per un augment de tres milions pel que fa als imports registrats a les farmàcies, els quals se situaven en 11 milions el 2017 i en 14 milions al final de l’exercici del 2021. Finalment, va remarcar que aquest increment ve determinat per «l’efecte envelliment de la població» i «l’encariment dels fàrmacs i els tractaments».