«La verola del mico no serà cap pandèmia com la covid-19», assegura l’epidemiòleg Oriol Mitjà a EL PERIÒDIC. Fins ara, Andorra no ha detectat cap cas d’aquesta malaltia infecciosa, tot i que, en els últims dies, s’ha confirmat un augment dels contagis en els països de l’entorn. Per aquest motiu, el Ministeri de Salut està en contacte permanent amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) que realitzen un seguiment de l’alerta. Les últimes dades del cap de setmana recullen 92 casos confirmats i 28 sospitosos a tot el món. Concretament, a Espanya se n’han confirmat 30 i n’hi ha 52 pendents de diagnòstic. Quant França, també ha confirmat les primeres deteccions. Pel que fa a Andorra, la legislació estableix que qualsevol cas sospitós que es detecti d’aquesta malaltia ha de ser notificat al metge a les autoritats sanitàries perquè es pugui fer una anàlisi i hipotètica confirmació. 

La verola del mico és una malaltia vírica endèmica que pertany a la família de la verola. Es transmet dels animals als humans amb símptomes similars a aquesta, però menys severs. La infecció comença els primers cinc dies amb dolors musculars, mal de cap, febre i, posteriorment, solen aparèixer erupcions a la pell, les quals comencen a la cara i s’acaben expandint a altres parts del cos i als genitals. Amb el pas dels dies, apareixen lesions planes, les quals agafen volum i es tornen vesícules –lesions amb fluid clar–. Finalment, la ferida acaba generant crostes, que després cauen. La infecció secundària o de persona a persona es pot produir per contacte estret amb secrecions infectades de les vies respiratòries, lesions cutànies d’una persona infectada o amb objectes contaminants recentment amb els fluids del pacient o materials de la lesió. A més, la transmissió es produeix principalment per gotes respiratòries grans, generalment després de prolongats contactes cara a cara amb la persona infectada. En aquest sentit, Mitjà va assenyalar que «fins ara, el virus té una baixa capacitat de transmissió, ja que el mode de contagi és per gotes en lloc d’aerosols», com és el cas de la covid-19. 

El primer cas de verola del mico es va detectar l’any 1970 a la República Democràtica del Congo a un nen de nou anys. Des de llavors, la majoria de casos s’han registrat a regions rurals i tropicals del centre i occident de l’Àfrica. «La hipòtesi és que algun viatger el va importar a Espanya des de Nigèria», va informar Mitjà. 

Actualment, hi ha una vacuna per prevenir la malaltia amb un 85% d’efectivitat. Aquesta, va ser aprovada l’any 2019 i és de tercera generació, fet que significa que no produeix els efectes secundaris de les vacunes anteriors. Paral·lelament, Mitjà va apuntar que «d’una banda, les persones de més de 40 anys estan protegides de la verola del mico, perquè la vacuna de la verola confereix una immunitat de llarga durada i, d’altra banda, a les persones de menys de 40 anys que entrin en contacte amb el virus se’ls pot administrar aquesta vacuna protectora». 

Per ara, Espanya està realitzant un seguiment amb tècniques moleculars per corroborar que no hagi canviat el mode ni la velocitat de transmissió del virus en comparació al mes passat. No obstant això, Mitjà va observar que «el problema pot empitjorar si no anem a l’arrel, que està a l’Àfrica».