Els economistes alerten d’un eventual escenari, que «fa una mica de por i que els mercats comencen a témer» d’inflació alta i creixement baix o nul, i que podria crear una crisi econòmica «important», va vaticinar el vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), Eduard Jordi. «Per això hem vist unes correccions importants, ja que es comença a pensar que les previsions de creixement han anat a la baixa», va afegir. De tota manera, segons Jordi, «de moment pinta que els preus no pujaran gaire més; encara hi haurà un increment, però s’espera que es controlin una mica de cara al futur, amb augments del tipus d’interès».

I a Andorra, com l'afectarà aquest eventual escenari d’àmbit internacional? «Si això ho pateix tot el món, també ho patirà Andorra», va afirmar el vocal de la junta de govern del COEA, però el Principat «es troba en un procés de canvi de model en què hi ha un creixement rellevant i real fruit de l’obertura econòmica i la fiscalitat competitiva». Ara bé, Jordi va recordar que Andorra no té capacitat de controlar la inflació, perquè «tot ho compra a fora» i perquè qui ho pot fer són els bancs centrals, l’europeu (BCE) i el nord-americà (FED), en un context postcovid i de guerra a Ucraïna.

El COEA considera que les mesures del Govern es poden pagar via pressupost i taxa verda

Precisament és en aquest context de pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans que el Govern va anunciar fa uns dies un seguit de mesures que encara estan pendents de consensuar amb els agents socials (patronal i sindicats) i que, de moment, va quantificar en vuit milions d’euros. Segons Eduard Jordi, «tot i que l’Estat no ha explicat com es finançaran, considerem que amb la recaptació de la taxa verda que va entrar en vigor a principi d’any i el que ja contemplava el pressupost del 2022, ja aprovat, es poden encabir aquests vuit milions d’euros», va assegurar. «Creiem que les mesures són sostenibles econòmicament, perquè en cas contrari el Govern tindria l’obligació de recórrer a un crèdit extraordinari, i no tenim notícies que això hagi passat», va declarar el representant del Col·legi d’Economistes.

Malgrat això, en el cas d’Andorra, el context econòmic està protagonitzat per l’increment del dèficit públic, sobretot a causa de les mesures que prèviament es van aprovar per fer front a les conseqüències de la pandèmia de la covid-19. En aquest sentit, darrerament el Ministeri de Finances va anunciar fa poc una reforma fiscal de l’Impost de Societats (IS), amb un increment del tipus efectiu mitjà inferior a l’1% però amb l’obligació de tributar un mínim del 3% per part de totes les empreses amb beneficis. Amb aquesta situació, els economistes consideren que la recaptació per part de l’Estat tant d’IS com en l’IRPF pot representar un increment «substancial», tot i que l’impacte no serà efectiu fins al pressupost del 2024, ja que la reforma entrarà en vigor el 2023.

Continuant amb les finances públiques, els economistes recorden que els vuit milions d’euros per les mesures és una quantitat assumible en comparació amb el dèficit que genera el sistema sanitari. «Aquest sí que és molt important perquè és estructural», va afirmar Jordi. A més, «per nosaltres l’endeutament és molt alt», perquè, va recordar, la llei marca que no pot sobrepassar el 40% del PIB, però els representants del Fons Monetari Internacional (FMI) van animar, durant l’última visita a Andorra, «que es fes més inversió» i van afirmar que «el deute està a un nivell molt inferior al que ells consideraven normal», en comparació amb els països veïns, on alguns superen el 100% del PIB.

«És un error perquè pot fer mal al nostre petit empresari»

Els canvis en la presentació de la comptabilitat al Departament de Tributs per part dels treballadors per compte propi tampoc agraden als economistes, que hi veuen una part positiva i dues de negatives. Positiu: digitalització i simplificació dels processos. Negatiu: les formes i l’execució en plena campanya de l’IRPF i, a més, l’eliminació del llindar de 150.000 euros, cosa que «és un error perquè pot fer mal al petit empresari o autònom, la major part del nostre teixit econòmic».