PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El PS proposa una taula de diàleg per les tarifes dels sociosanitaris

López assenyala que els nous usuaris de les residències poden acabar pagant més per un «servei inferior»

Per Àlex Pont

El president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, i la consellera general Judith Salazar.
El president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, i la consellera general Judith Salazar. | PS

El Partit Socialdemòcrata (PS) proposa obrir una taula de diàleg per tractar l’augment de tarifes dels serveis i l’estança dels centres sociosanitaris que va aprovar el Govern «a l’esquena de les associacions i la resta dels partits polítics», segons va afirmar el president del PS, Pere López. En aquest sentit, els socialdemòcrates consoliden la seva posició davant la moció que van presentar el passat divendres sobre la retirada del decret dels nous preus «posant un interrogant sobre si l’Executiu creu realment que cal establir aquestes noves tarifes», va aclarir López.

Seguint la mateixa línia, la consellera general Judith Salazar va afegir que «és convenient posar els agents concernits en aquesta modificació del reglament per tal de comprovar si s’ajusta o no a la realitat social del país». Així, els representants del PS van coincidir en el fet que organismes com la Federació de la Gent Gran d’Andorra i la Federació Andorrana d’Associacions de Discapacitats (FAAD) «reiteren el seu rebuig davant una mesura que actua en detriment dels ingressos i l’estalvi dels familiars dels afectats», va assenyalar López. Al seu torn, Salazar va afirmar que «els col·lectius de la gent gran i les persones amb diversitat funcional no es mereixen que el Govern doni explicacions després de prendre les decisions, sinó que es prenguin les decisions a partir de la valoració prèvia dels afectats».

Els socialdemòcrates creuen que, en qualsevol cas, aquest decret provocarà un increment de l’import que hauran d’assumir els particulars en lloc de la CASS. Així, Salazar va indicar que «la corresponsabilitat ja existia abans d’aprovar aquest decret i tot funcionava correctament, per això no entenem aquesta decisió unilateral de l’Executiu que carrega encara més al particular». López va carregar contra el Govern afirmant que «la família de l’usuari estàndard haurà d’aportar entre 7.500 i 9.000 euros a l’any i temem que aquesta deriva s’estengui a altres sectors; no estem d’acord que la part pública cada cop aporti menys recursos».

D’altra banda, els socialdemòcrates asseguren que el dia 31 de març, data en la qual es durà a terme el debat parlamentari sobre la moció del decret, exposaran als partits polítics que «s’obri un procés participatiu amb les entitats ciutadanes per a trobar una solució consensuada, equilibrada i adaptada a la realitat social del país», segons va indicar Salazar. Al seu torn, el president del PS va assenyalar que els nous usuaris de les residències poden acabar pagant més per «un servei inferior», ja que «tan sols es tracta de l’increment  de la part que ha de pagar l’usuari sense assegurar un augment de les prestacions dels serveis i les instal·lacions dels centres sociosanitaris». També, va afegir que «si els centres no reben els recursos pertinents, hi haurà un empitjorament dels serveis, la qual cosa denota que el Govern no ha seguit cap criteri tècnic ni jurídic per tirar endavant la mesura, tan sols la seva voluntat».

La consellera general va adreçar-se a l’Executiu assenyalant que la constitució andorrana recull que «aquest és un Estat social i cal fer honor a la declaració sense deixar de banda els ciutadans». De fet, va afegir que «es tracta d’una modificació que no estava recollida en cap programa electoral dels tres partits de la coalició, ni abans de les eleccions ni en el full de ruta H23 per a després de la pandèmia». Cal remarcar que el PS no disposa a dia d’avui de cap proposta alternativa al sistema de copagament dels centres sociosanitaris. Així, López va subratllar que «no tenim la voluntat de modificar les vies de finançament, sinó de retirar el decret i obrir un debat». Salazar, al seu torn, va concloure que «estem en el pitjor moment de poder adquisitiu global de la ciutadania i aquestes derives privatitzadores no aporten cap millora». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT