Els assessors tributaris consideren que abans de definir el nou marc fiscal s’ha de concretar el model econòmic general del país. «Per mi, un model fiscal sense un model econòmic no té cap sentit», va afirmar el president de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals (AATF), Joan Oliver. Després de la primera reunió de la taula de treball que va tenir lloc a principis de mes i en què hi van participar el Govern i els comuns, el ministre de Finances, Eric Jover, va afirmar que «hem de deixar totes les portes obertes» per a la reforma fiscal i «identificar on, com a estat, les vuit administracions ens sentim més còmodes per enfocar el futur».

Segons Oliver, «el que requeriria és tenir un model clar de país, veure quins sectors econòmics s’haurien de desenvolupar perquè tenen potencial en la nostra estructura, i a partir d’aquí dotar aquests models d’una arquitectura fiscal que sigui adient per facilitar aquest desenvolupament, amb l’aprovació, si cal, de noves lleis», va afirmar. «I això –va precisar– anirà evolucionant, perquè apareixeran nous sectors que es poden anar incorporant». En definitiva, «el millor que podem fer és promoure nous sectors econòmics que potser no estan ben implantats, ja que segurament no hem de donar només beneficis fiscals, també hi ha altres tipus de facilitats, amb l’objectiu de generar riquesa i aquesta riquesa sempre porta un pagament d’impostos i una major recaptació per part de l’Estat».

Joan Oliver aposta per l’harmonització del sistema perquè no generi doble imposició

El ministre Jover va anunciar dues reformes, una primera més senzilla i imminent que s’aprovarà aviat i que afectarà sobretot l’impost de societats, i una segona més àmplia i de fons que requerirà una negociació que es preveu que s’allargui fins a la legislatura vinent. A més, es va marcar tres objectius: mantenir l’homologació internacional i la competitivitat, reforçar l’estat del benestar i mantenir la capacitat inversora de l’Estat. En aquest sentit, el president de l’AATF va lamentar que «sovint som poc proactius i més reactius quan ens demanen des de fora que adaptem les normes, de manera que hauríem de fer com els països més innovadors i amb més cultura i tradició fiscal que nosaltres, com poden ser Bèlgica, Luxemburg, Itàlia o Portugal, i introduir les modificacions abans que siguin suggerides o imposades per organismes com l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa)».

Sobre la ‘reformeta’ més imminent, «per nosaltres [els assessors tributaris] és important», ja que «s’introdueixen una sèrie de millores tècniques que hem demanat», algunes de les quals «creiem que són necessàries», ja que «fa molts anys que les lleis no es modifiquen» i «s’han d’adaptar quan en l’ús es veuen les imperfeccions o situacions no desitjades que es poden corregir». 

Tornant a la reforma més general, «el que té sentit és que hi hagi una harmonització del model i com més clar i transparent sigui millor». Per això «defensem que cap modificació no generi una doble imposició, així que han de negociar els comuns i el Govern, ja que estan en joc les competències i les transferències». A més, «el canvi de model no pot representar un increment de la pressió fiscal i hem de lluitar perquè no vagi més enllà d’on la tenim avui en dia», va afirmar Oliver. «Posem sobre la taula el model que tenim i veiem com s’ha de repartir per recaptar el mateix, i aquesta és la negociació pendent entre administracions; mentre no ens incrementin la pressió fiscal i no ens compliquin la gestió, no ens hi oposarem, ja que el model ja ens funciona», va assegurar.