Andorra no tindrà un centre residencial especialitzat per a persones amb patologies mentals, sinó que comptarà amb «recursos residencials» segons les necessitats de cadascú. Així ho va deixar palès ahir la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, durant la presentació del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma) que té com a objectiu aconseguir un canvi social que lluiti contra l’estigma i la discriminació, a més d’oferir a parts iguals una atenció general a la comunitat i una d’individualitzada als casos més greus. Tornant al model d’habitatge, Mas va posar de manifest que s’estan buscant fórmules, existents o innovadores com un hospital de nit o l’ús de pisos de transició compartits, amb la voluntat de «fugir d’enviar la gent a l’estranger». Actualment, hi ha 32 persones que han de ser ateses en centres de fora, ja que el Principat no compta amb els recursos adients a les seves especificitats, i si bé «no totes elles són susceptibles de tornar, perquè canviar-les d’entorn els podria provocar conseqüències negatives, la idea sí que és donar l’oportunitat de poder-se tractar aquí». Per això, i tot i que «encara ens trobem en fase d’estudi», el Pisma ja compta amb una partida pressupostària dedicada a aquest punt, d’un total de 160.000 euros, i serà «una prioritat» a abordar els pròxims mesos.

Un altre pal de paller del pla és la prevenció del suïcidi. En aquest sentit, el psiquiatre i assessor en Salut Mental del Ministeri de Salut, el doctor Pere Bonet, va reconèixer que Andorra es troba per sota de la mitjana europea (el 2020 se’n van produir tres), però, en qualsevol cas, «és un drama i calen accions que l’evitin». Així mateix, es contempla la realització de campanyes de sensibilització i enquestes, a través de les quals s’han de constatar canvis d’actitud de la societat a l’hora tractar les malalties mentals. «L’estigma té diferents graus: no és el mateix una ansietat que una depressió o una esquizofrènia», va apuntar Bonet, que també va avisar que la crisi sanitària provocada pel coronavirus encara no ha acabat i, per tant, poden aparèixer noves i més seqüeles psicològiques derivades d’ella. 

Pel que fa a l’atenció comunitària, «essencial pel canvi de model actual», l’assessor de l’Executiu va avançar que això «implicarà més recursos humans, però no més estructures físiques», de manera que el mes que ve s’engegaran els plans docents amb la Universitat d’Andorra (UdA), perquè «per transformar-nos cal que abans ens formem». Tot i això, va considerar que «Andorra té bons professionals [...] i totes les possibilitats de tenir a curt termini una atenció a la salut mental de qualitat». «Però hi hem de creure i remar tots en la mateixa direcció».

Un altre objectiu del Pisma –i, de fet, el primer objectiu del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, abans que esclatés la pandèmia– és la inclusió dels psicòlegs a la cartera de serveis de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). «Ens agradaria que el juliol d’aquest any fos una realitat», va anunciar Mas, per tot seguit admetre que «encara hem de definir les patologies que s’inclouran, els professionals que en formaran part, els circuits de derivació, la facturació, la creació del registre d’avaluació» i, evidentment, rebre l’aprovació de la mateixa CASS. 

Tot plegat hauria d’ajudar a crear un registre de dades, «un element bàsic per tenir informació», que també permeti la millor gestió econòmica dels recursos. I és que «invertir en salut mental és estalviar en altres matèries, a més de millorar la qualitat de vida de les persones», segons Bonet, que també va indicar que la despesa mitjana en compra de serveis de salut mental a Andorra és de 55,80 euros per persona i any, una mica per sota de la mitjana europea, que és de 60 euros per persona i any. «Hem de millorar», va manifestar.

Finalment, i quant a xifres més concretes, el psiquiatre va assenyalar que del 2019 ençà el nombre de persones ateses ha anat a l’alça i, actualment, l’Àrea de Salut Mental de l’hospital compta amb quatre menors ingressats i 12 adults. El nombre d’adults que van a rehabilitació al centre de dia també ha augmentat els últims anys, passant de 14 el 2018 a 21 el 2019 i a 26 el 2020. No hi ha, però, una xifra exacta global de persones ateses a Salut Mental, tot i que sí que es calcula que suposa un 4,5% dels adults i un 2,8% dels menors de tota la població.