La pandèmia ha estat una situació que ha canviat la societat a gran escala. Una de les eines per protegir-se contra el virus de la covid va ser la mascareta, un nou complement que per als alumnes del Cor de Rock de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp va ser bastant complicat de compaginar amb el cant. Algunes de les dificultats que van manifestar els coristes més veterans quan van cantar per primera vegada amb la mascareta van ser «dificultats per projectar la veu», «restriccions per respirar» i «la impossibilitat de poder transmetre les emocions al públic a través de l’expressió facial», uns aspectes que també van assenyalar els alumnes de primer i de segon que sempre han cantat al cor amb ella. Una de les joves de primer any del grup de soprano va posar en relleu que «veure’ns els llavis seria una ajuda per poder aprendre les lletres de les cançons».

«La mascareta ha creat barreres en el cant», va afirmar una alumna del grup dels altos mentre que un alumne veterà dels baixos va indicar que «l’únic mètode per poder cantar tots junts ha estat la mascareta». Els nouvinguts que encara no han tingut l’ocasió de cantar sense la mascareta, un cop se la puguin treure «se sentiran molt més lliures i podran transmetre les emocions i la veu que des de fa tant temps han estat ocultant», va puntualitzar la jove d’altos recordant que «per altres potser serà més complicat, perquè la mascareta ha creat una mena d’escut, que ha creat un sentiment de seguretat, i una vegada estiguin sense la mascareta, el que ha esdevingut un escut desapareixerà i això, vulguis o no, pot crear un cert temor».

Un altre aspecte que ambdós veterans del cor van manifestar va ser que «la pandèmia ha tingut repercussions per promocionar-se a l’exterior de l’escola, tant en l’àmbit nacional com internacional», un aspecte que des de la seva perspectiva va repercutir en la pèrdua de coristes. «Fer concerts és una de les motivacions per les quals la gent ve a cantar i amb la pandèmia això se’ns ha prohibit i ha desmotivat a les persones», va explicar la jove d’altos. Així, el darrer concert que va dur a terme el Cor de Rock d’Encamp va ser per la celebració de Nadal.

Pel que fa a les previsions de quan podran cantar sense la mascareta, depèn bastant de si han cantat prèviament sense o sempre amb. Així, els que mai han tingut encara l’ocasió de cantar sense la mascareta, que són els de primer i de segon curs, van manifestar que podran cantar sense aquesta «al cap de dos anys», mentre que d’altres es mostren més optimistes i preveuen que cantar sense mascareta sigui una realitat «a finals d’aquest any» o «a l’estiu d’enguany», com també  suposen els més veterans.

La tasca d’ensenyar

D’altra banda, els cofundadors i professors del Cor de Rock d’Encamp, el pianista Jordi Porta i el guitarrista Gil Blasi, van trobar moltes dificultats a l’hora d’ensenyar als alumnes a cantar, «una tasca sens dubte complicada encara que pugui no semblar-ho a primer cop d’ull», va indicar Porta. En aquest sentit, va recordar que «els nens aprenen a cantar per imitació. Escolten i reprodueixen el mateix so que el professor els ha ensenyat. Per aconseguir-ho, més enllà del simple fet d’escoltar, necessiten fixar-se en l’obertura de la boca, els llavis i en la posició de la llengua, les dents o el paladar. És el que anomenem tècnica vocal o conjunt d’estratègies que permeten a l’alumne aprendre i millorar en el cant». 

Un primer pas que van haver de fer des del centre educatiu va ser traslladar els assajos de la sala d’actes al gimnàs per poder mantenir el distanciament. L’arribada de la mascareta, però, va complicar la tasca d’ambdós professors per ensenyar als alumnes a cantar. «Que l’alumne canti amb la mascareta tampoc ens ajuda a ser conscients si està utilitzant correctament les tècniques que li permeten millorar en el cant», va manifestar Porta, indicant que «ho hem d’intuir», fet pel qual «el resultat sonor no és de bon tros el mateix».

Tot i això, van posar en relleu que al Cor de Rock han prioritzat el fet de no deixar de cantar malgrat haver de dur la mascareta i han continuat la tasca educativa, conscients que ara més que mai «era el que feia falta». «Podríem dir que hem passat dos anys ben bons ensenyant a cantar els nostres alumnes una mica a les palpentes», va fer saber Porta, tot i que en alguna ocasió –sempre mantenint el distanciament social– es va treure puntualment la mascareta perquè els alumnes poguessin apreciar la vocalització de les lletres.

L’impacte en els joves

El confinament i l’aïllament social que s’ha viscut arran de la pandèmia ha deixat empremta en els nostres joves. Segons van comunicar els professors del Cor de Rock d’Encamp, «en general es mostren més tancats, tímids i amb certa reticència a deixar sentir les seves veus que són el reflex d’algunes emocions retingudes en el seu interior». En 12 anys que fa de la creació del Cor de Rock, Porta va explicar que «ens costa ara molt més aconseguir que els nostres joves es mostrin tal com són, que creguin en ells mateixos, que vencin la por a la vergonya i se sentin lliures per tal d’expressar els seus sentiments». Això aplicat en el cant, com en la mateixa vida, «són necessitats fonamentals que hem de recuperar urgentment per tornar a la normalitat».