Les estacions de serveis d’Andorra han repercutit poc l’increment del petroli sobre el preu final dels carburants. Així ho va assegurar el president de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants d’Andorra (Asidca), David Porqueres, que va compartir que aquest fet havia estat provocat per l’entrada en vigor de la taxa als hidrocarburs, més coneguda com a taxa verda. «Hem constatat que als països veïns, les benzineres han repercutit més fortament aquest increment tan gran del preu del barril del petroli», va declarar el president de l’Asidca, que va compartir que a Andorra els ha «cohibit» la coincidència d’aquest augment amb la taxa verda. «Som conscients que el consumidor, si a l’augment dels impostos provocat pel Govern li repercutim tot l’increment del preu del barril, hauria tingut una puja molt més forta, i per això ens hem retingut», va assegurar el president, que va compartir que aquesta situació també havia suposat que «a Andorra continua sent més barat omplir el dipòsit que als països veïns, fins i tot comparat amb les estacions lowcost».

D’aquesta manera, Porqueres va titllar de «tempesta perfecta» aquest context, i va puntualitzar que tant a França com a Espanya, «com que que justament hi havia un preu de l’energia molt alt, han aturat totes les seves diferents accions que tenien previstes pel que fa a increment d’impostos i similars», i en alguns casos «han repartit xecs d’energia, és a dir, donant diners als consumidors perquè no se’ls faci tan farragosa la pujada de l’electricitat o del carburant». «Aquí a Andorra, el Govern havia pres una decisió, i en lloc de revisar-la vist el context, va tirar pel dret i ho ha aplicat igualment quedant-se tan ample», va criticar Porqueres.

Previsió a l’alça

Tal com va exposar el president de l’Asidca, a Andorra també s’ha pogut observar «la forta pujada» del preu del barril de petroli. «Al desembre, el barri estava al voltant dels 72 dòlars i ara està en 89», va compartir Porqueres, que va apuntar com a factor determinant de l’increment «la represa econòmica». D’altra banda, va puntualitzar que no es podia establir quant de temps restaria aquesta tendència a l’alça, tot i incidir que «normalment, quan hi ha més demanda, els països productors de petroli en fabriquen més, cosa que comporta que el preu baixi i s’estabilitzi».

Així, Porqueres va trobar poca afectació en el preu del petroli la tensió actual entre Ucraïna i Rússia, tot i no poder descartar per complet que això hi pugui incidir pròximament. De fet, algunes empreses del sector de les finances sí que assenyalen una possible tendència a l’alça per aquest conflicte. Des de JPMorgan van indicar en un informe recent que la tensió entre Rússia i Ucraïna «farà créixer el risc d’un augment significatiu aquest trimestre», posant un sostre dels 150 dòlars per barril, mentre que des de Goldman Sachs preveuen un encariment fins als 100 dòlars.

Però, malgrat que a Andorra no hagin repercutit tant aquest increment, és una evidència que el cost d’omplir el dipòsit és ara més elevat que fa dos mesos. Segons el càlcul del president de l’Asidca, només per efecte de la taxa verda, «per un ple de 50 litres de gasoil, el consumidor paga 2,00 euros més, i 1,60 euros en el cas de la gasolina». 

La pugna a Ucraïna té motius històrics i també estratègics

La tensió històrica entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat les darreres setmanes, malgrat que els atacs entre ambdós països ja fa anys que es produeixen. Després de la seva independència de l’URSS, Ucraïna va quedar dividida ètnicament, amb prop d’un 30% de la població prorussa i localitzada a l’est del país. Aquesta zona és lloc des del 2014 d’atacs entre els ciutadans amb més sentiment rus per tal de desvincular-se de Kíev, amb accions com l’annexió de Crimea a Rússia i la declaració de les Repúbliques Populars de Donestk i Lugansk. I sense una resolució pacífica, l’alerta dels serveis d’intel·ligència sobre una acumulació de tropes russes a la frontera amb Ucraïna han elevat la tensió, al punt que fins i tot els Estats Units s’hi han desplaçat. Però, més enllà de la motivació històrica i geopolítica, cal no deixar de banda la situació clau d’Ucraïna respecte dels gasoductes que proveeixen bona part del gas que consumeix Europa i que prové de Rússia.