La plataforma Pares Units estima que bona part dels progenitors del Principat són poc partidaris de vacunar els seus fills d’entre cinc i 11 anys. Així ho va posar de manifest a EL PERIÒDIC un dels portaveus del grup, Marcel Albós, que va assegurar que «hi ha molts pares que estan d’acord a vacunar als seus fills si són més grans, però en la franja de cinc a 11 anys, jo crec que la majoria de les opinions és que no volen». En aquest sentit, des de Pares Units remarquen que «està bé que des del Govern aconsellin que es consulti amb els pediatres, però tal com indica Pfizer, s’hauria de fer sota prescripció mèdica», insistint que «una cosa és que et doni la seva opinió i l’altre és que la recepti, com es fa amb totes les vacunes». Sigui com sigui, Albós va insistir que són favorables a la vaccinació dels nens i nenes que tinguin patologies prèvies i que la covid pugui suposar un major risc.

El darrer dimarts van arribar a Andorra les vacunes infantils, i les famílies interessades a administrar el fàrmac als infants han d’inscriure’s en un registre. Abans que el Principat, altres països han anat inoculant aquests vaccins als menors, com és el cas dels Estats Units. Per aquest motiu, des de la plataforma animen a l’Executiu a «mirar el context internacional i treure’n conclusions», i més concretament, «valorar la balança de benefici-risc en qui s’ha vacunat i qui no», i sobretot, «els països que n’han aturat l’administració, per quins motius ho han fet».

Pel que fa a l’anunci que va fer el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, sobre un relaxament pròximament de les restriccions a les escoles, i en el cas concret de la supressió dels cribratges, el portaveu de Pares Units va puntualitzar que estan d’acord que es duguin a terme sempre que siguin de caràcter voluntari. «Ens sembla bé, però que no siguin obligatoris i que no només se centrin en la canalla», va remarcar Albós, afegint que «tant de bo ho poguessin fer els treballadors de diferents sectors més exposats». De la mateixa manera, va posar en relleu l’opció del test salivar en lloc del nasal, destacant que resultaria una prova «menys invasiva». En qualsevol cas, si finalment desapareix el cribratge també ho farà el carnet de cribratge, que va ser criticat pel portaveu. «Per mi, el carnet de cribratge no deixa de ser un passaport covid dissimulat», va declarar Albós, que va alertar que «és una eina de doble fil».

Immunitat natural

Un altre element mencionat per Benazet en relació amb l’aixecament de mesures a la població escolar va ser el d’eliminar l’obligatorietat de l’ús de les mascaretes a les aules. Pares Units va defensar aquesta proposició «sempre que el context pandèmic ho permeti», i tenint en compte que aquesta decisió ja es va implementar però es va haver de fer enrere per la incidència de la sisena onada. Tot i això, Albós va recordar que hi ha molts alumnes que s’han contagiat, i per tant, estan immunitzats. A tall d’exemple, va fer referència de l’aula del seu fill, de maternal, en la qual «de 27 alumnes tan sols tres no s’han infectat», i va incidir que «no té cap sentit que facin portar la mascareta en una classe on el 80% dels alumnes estan immunitzats de forma natural». D’aquesta manera, va plantejar que «potser el que està esperant Salut és que hi hagi un 40% dels alumnes que s’han infectat, tot i que jo crec que ja hi som».

En definitiva, el portaveu de la plataforma va posar l’accent en la demanda dels pediatres catalans perquè s’aixequin les restriccions escolars pels efectes negatius sobre l’aprenentatge i la salut mental dels infants, i va apuntar que «a la llarga i pel bé de tots, hem de tornar a la normalitat, com ja ha fet Dinamarca». 

Mor una persona de 90 anys amb covid, la 147

El Govern va informar ahir de la defunció d’una persona de 90 anys infectada de la covid. Així, tot i que la malaltia no fos el motiu principal del traspàs, la va sumar al recompte de víctimes per la pandèmia, que es va situar en 147 persones. En les darreres 24 hores es van confirmar 155 nous positius –de 36.470– i 396 altes més –de 33.958–. Així, els actius es van reduir fins als 2.365, dels quals 16 restaven ingressats a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell: 12 a planta i quatre a l’UCI.