L’informe que es va exposar ahir a la presentació La covid a Andorra. La seva incidència en l’economia de la classe treballadora, determina que l’escletxa social i la precarietat laboral ha augmentat des de l’inici de la pandèmia al Principat entre un 0,72% i un 3%. Segons les dades donades a conèixer per l’empresa especialitzada en projectes d’impacte social, Andtropia, i el Centre de Recerca Sociològica (CRES), la població ha experimentat una davallada en la qualitat de vida i un decreixement dels ingressos considerable en comparació a les xifres prepandèmia.   Segons la presidenta d’Andtropia, Marta Alberch, «a dia d’avui, el 20% de la població amb més recursos representa el 43% de la riquesa total del país». De la mateixa manera, una de les dades més rellevants és l’impacte psicològic que ha suposat la pandèmia i el confinament, ja que segons l’informe, l’atenció a la salut mental ha augmentat un 14%. 

L’estudi, que es divideix en sis àmbits diferents, va ser presentat per la presidenta de la fundació Reig, Déborah Ribas, que va explicar que «es tracta d’un treball que ha de contribuir a la reflexió global per tal d’elaborar una fotografia de la realitat i actuar en conseqüència en tots els sentits».

Demografia i salut mental

El punt àlgid de la primera onada de la pandèmia a Andorra va suposar un increment de les defuncions, en què el 80% de les víctimes eren homes i el 20% eren dones. Aquest fet confirma la tendència global que, segons els experts, estableix que el sexe masculí es veu més afectat pel virus que el sexe femení. Segons l’informe, el total de defuncions es va incrementar un 39% i es van registrar 118 morts a causa de la covid. Pel que fa a la salut mental, Alberch va destacar que «un 14% de la població afirma que ho està passant malament» i amb relació al personal sanitari, «un estudi realitzat a Espanya demostra que s’incrementen les tendències suïcides entre el personal sanitari».

Desigualtat de gènere

La covid ha fet palès de manera més clara la desigualtat de gènere entre homes i dones, sobretot, a l’àmbit laboral. D’aquesta manera, «l’escletxa salarial ha augmentat del 23% al 27% a Andorra entre els ingressos que perceben els homes amb comparació als ingressos de les dones a feines del mateix sector», segons va informar Alberch.

D’altra banda, el director del CRES, Joan Micó, es va centrar en les dades referents al col·lectiu que va haver d’acollir-se a les suspensions temporals dels contractes de treball (STCT) o l’atur, amb una mostra de 138 persones enquestades. Tan sols un terç de les persones d’aquest grup van declarar que la seva situació econòmica era bona, mentre que un 80% va expressar que els seus ingressos havien disminuït des del moment que van començar a rebre l’STCT o el subsidi. Aquesta última es tracta d’una dada rellevant si es comparen les xifres expressades per l’Observatori del CRES en què tan sols un 29% de la població general que no havia rebut subsidis va experimentar una disminució dels ingressos. De fet, la disminució dels ingressos es va traduir en prescindir de les activitats extraescolars (63%), la compra de roba (46%), l’oci (17%), els estudis universitaris (50%) i la reducció de les proves mèdiques en un 23%. 

Finalment, l’informe fa menció de les perspectives de futur. Segons Alberch, «la incertesa és un dels fets que condicionarà el 2022 en tots els àmbits de la vida; tot i això, crec que hem tocat fons i és el moment de la recuperació». De la mateixa manera, va destacar que «l’augment dels preus i la crisi de subministraments que estem patint a nivell local i mundial, ens afectarà en termes macroeconòmics», però també va indicar que «és un moment per a reinventar-se; no crec que totes les feines tornin a ser presencials al 100%». Micó, per la seva banda, va admetre que «és altament probable que ens trobem amb crispació social i alts nivells d’inconformisme davant l’evolució de les mesures derivades del virus».