Àngel Soto acaba una de les seves creacions amb carbó. Foto: COMÚ D'ENCAMP

Àngel Soto (1945, la Pobla de Segur) ca començar a dibuixar quan tenia sis anys, però va emprendre una car- rera professional com a pintor industrial. Engrescat per la família, Soto va reprendre la seva veritable vocació i va començar a traçar amb carbó paisatges, animals, flors i esglésies que l'han dut a mostrar les creacions a la sala d'exposicions del Comú d'Encamp.

--¿Com és que es va embarcar en una exposició?

--La consellera Olga Areny va veure un dels meus quadres i va comença a insistir-me perquè fes una mostra. La veritat és que no m'agrada gaire perquè no hi estic acostumat. Després els meus fills, els amics, es van afegir a la demanda i fins i tot la meva dona. Al final vaig dir que sí. Quan era petit em deien que m'hauria hagut de dedicar al dibuix, però em vaig dedicar a la pintura industrial perquè donava bastants més diners.

--¿Què li resulta més difícil d'immortalitzar?

--Realment jo dibuixo sense quasi adonar-me'n. Hi ha pintures més entretingudes que d'altres. Les cases antigues, per exemple, comporten molta feina perquè has de treballar amb molta paciència la perfecció de la pedra.

--¿Com en va aprendre?

--No me'n va ensenyar ningú, jo començo un dibuix mirant un paisatge o agafant una foto i vaig seguint. A mi m'agrada molt la pintura. Entre totes les obres dels
...

--No, ara estaré un mes o dos parat sense pensar més en quadres. Perquè, si no, me n'avorreixo i ho deixo. Una vegada ja ho vaig deixar perquè me'n vaig cansar i llavors el meu fill em va tornar a engrescar. Després d'això vaig decidir a agafar-ho quan em surt de dins, simplement ho faig natural.

Per a més informació consulti l'edició en paper.