SALVÀ
- Àngel Soto acaba una de les seves creacions amb carbó. Foto: COMÚ D’ENCAMP
Àngel Soto (1945, la Pobla de Segur) ca començar a dibuixar quan tenia sis anys, però va emprendre una car- rera professional com a pintor industrial. Engrescat per la família, Soto va reprendre la seva veritable vocació i va començar a traçar amb carbó paisatges, animals, flors i esglésies que l’han dut a mostrar les creacions a la sala d’exposicions del Comú d’Encamp.
–¿Com és que es va embarcar en una exposició?
–La consellera Olga Areny va veure un dels meus quadres i va comença a insistir-me perquè fes una mostra. La veritat és que no m’agrada gaire perquè no hi estic acostumat. Després els meus fills, els amics, es van afegir a la demanda i fins i tot la meva dona. Al final vaig dir que sí. Quan era petit em deien que m’hauria hagut de dedicar al dibuix, però em vaig dedicar a la pintura industrial perquè donava bastants més diners.
–¿Què li resulta més difícil d’immortalitzar?
–Realment jo dibuixo sense quasi adonar-me’n. Hi ha pintures més entretingudes que d’altres. Les cases antigues, per exemple, comporten molta feina perquè has de treballar amb molta paciència la perfecció de la pedra.
–¿Com en va aprendre?
–No me’n va ensenyar ningú, jo començo un dibuix mirant un paisatge o agafant una foto i vaig seguint. A mi m’agrada molt la pintura. Entre totes les obres dels
…
–No, ara estaré un mes o dos parat sense pensar més en quadres. Perquè, si no, me n’avorreixo i ho deixo. Una vegada ja ho vaig deixar perquè me’n vaig cansar i llavors el meu fill em va tornar a engrescar. Després d’això vaig decidir a agafar-ho quan em surt de dins, simplement ho faig natural.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
