Els diferents sectors econòmics d’Andorra presenten una perspectiva optimista en el procés de recuperació després de l’impacte de la pandèmia del coronavirus, si bé les esperances són menors en segons quins casos, fruits d’una progressió més negativa de l’esperada durant el primer semestre del 2021. Així es desprèn de l’Informe de Conjuntura fet públic ahir per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), on es feia referència a «importants factors d’incertesa a l’entorn internacional» que podien influir negativament, com és el cas dels problemes en les cadenes de subministrament o els desajustos al mercat laboral, que podien, fins i tot, alimentar una tendència inflacionista. Així mateix, els empresaris enquestats també es van referir als possibles girs que pugui patir la pandèmia com un dels factors negatius a tenir en compte.

La construcció és el sector que va presentar el millor estat de salut, tancant el primer semestre del 2021 en «una fase expansiva clara» impulsada especialment per l’impuls d’obra privada d’habitatge. Així, aquest «dinamisme» fa de la construcció el motor actual de l’economia, i comporta que el 52% de les empreses enquestades reconeguin una bona marxa del seu negoci. No obstant això, hi ha certs aspectes que podrien frenar la bona tendència del sector, com és el cas dels problemes pel subministrament d’algunes matèries primeres o el seu encariment, el fre de l’obra civil per «la pèrdua de capacitat d’inversió pública», o la manca de personal qualificat. En aquest sentit, la CCIS va recollir que aquesta darrera dificultat va ser el factor més citat entre les constructores, en set de cada 10 casos, entre els que dificulten la marxa dels negocis. No obstant això, el sector ha estat capaç d’augmentar en un any un 6,5% el nombre d’assalariats els sis primers mesos de l’any.

En una línia similar, un 43% dels enquestats del sector hoteler apuntava a la manca de personal qualificat com una de les principals dificultats per a la seva progressió, així com l’augment dels costos d’explotació amb el mateix percentatge de respostes i, en primer lloc, la debilitació de la demanda per efecte del coronavirus (49%). I és que, molt contràriament a la construcció, l’hoteleria ha estat dels sectors més afectats per la pandèmia i que menys progressió ha vist. Una situació que es traduïa en un «desànim elevat dels empresaris», i un 81% d’ells considerant que han patit «una tendència desfavorable de l’activitat». Així, cal posar en relleu que entre el gener i el juny del 2021, els turistes que van visitar Andorra van disminuir un 55,7%, i la caiguda interanual de les pernoctacions va ser del 75,5%. En qualsevol cas, la campanya d’estiu i inici de la d’hivern feien pensar en positiu els hotelers, malgrat que en termes globals, van preveure unes xifres «lluny dels nivells previs a la crisi».

En darrera instància, la CCIS també va posar l’accent en els sectors de la indústria i del comerç minorista. En el primer cas, els enquestats van apuntar a una normalització progressiva després del tancament, malgrat que les respostes pessimistes sobre la marxa dels negocis predominéssin sobre les positives. I en números, havien disminuït interanualment un 4% la mitjana de vendes, tot i que les exportacions de béns durant el primer semestre van créixer un 58,5%. Així mateix, el comerç minorista es mostrava més confiat que un any enrere però «clarament per sota dels nivells prepandèmia», i amb la preocupació d’evolucionar digitalment per adaptar-se a les noves necessitats i hàbits dels consumidors. Sigui com sigui, les botigues vinculades a l’equipament de la llar s’han vist beneficiades tant pel dinamisme de la construcció com per una preferència a la comoditat de la llar de les persones després del confinament.

Per la seva banda, la CCIS va avançar que l’any entrant «centrarà els seus esforços a donar resposta als grans reptes de futur», amb accions com emfatitzar el desenvolupament de les habilitats professionals, el suport a la digitalització a les empreses i comerços del país, posar en marxa una borsa de treball entre estudiants i empreses, mantenir la funció consultiva i fer seguiment de l’evolució de les negociacions de l’acord d’associació amb la UE.