La CASS ja ha catalogat la malaltia, que serà tractada com a comuna, i permetrà la baixa

A partir d’avui al migdia la majoria de persones de més de 18 anys que han patit el coronavirus rebran un SMS amb un enllaç que els dirigirà a un qüestionari sobre possibles efectes persistents de la malaltia. L’objectiu és conèixer quantes persones mantenen, tres mesos després de la data del diagnòstic, alguns dels símptomes mostrats en la fase aguda de la incubació del virus i que no es poden explicar mitjançant un diagnòstic alternatiu. «Volem tenir una eina per discriminar la simptomatologia i que els afectats rebin una atenció especialitzada», va assenyalar ahir la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas. 

I és que, tal com va recordar la metgessa de família i representant del Col·legi de Metges d’Andorra (COMA) Roser Bellmunt, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar per primera vegada la setmana passada una definició clínica de long Covid, o Covid persistent. Aquesta pot afectar a qualsevol edat i sexe –si bé és cert que predominen els casos de dones de mitjana edat–, que hagin passat la malaltia, independentment de la gravetat, i que hagin tingut símptomes inicials. Així, impacta entre el 10 i el 20% dels infectats, que a Andorra es podrien traduir en unes 1.500 o 3.000 persones.

Pel que fa als símptomes que podrien ser una evidència de Covid persistent, Bellmunt va destacar els generals (fatiga, malestar, febrícula), els respiratoris (dificultat per respirar, tos) i els neurològics (cefalea, dèficit de memòria, mareig), tot i que també en poden haver de cardíacs, dermatològics o psicològics, entre altres. En qualsevol cas, «tots ells poden alterar la qualitat de vida» de les persones que els pateixen i la voluntat de detectar-los a través d’un qüestionari oficial és «donar visibilitat a la malaltia i minimitzar l’impacte social i laboral», segons va explicar la doctora. Mas, per la seva banda, va afegir que l’objectiu és triple, ja que té una vessant assistencial, una d’epidemiològica que permeti fer una fotografia de la situació actual del país i també contribuir al coneixement de la malaltia a escala global. «Sí que hi ha estudis a molts països sobre casos de Covid persistent amb mostres de pacients, però, que nosaltres sapiguem, no n’hi ha cap de poblacional, de país», va apuntar Bellmunt.

Enllaç per SMS

Així doncs, Salut enviarà un SMS als interessats amb un codi personal, ja que els resultats són totalment confidencials. «El qüestionari està pensat per fer-lo des del mòbil, és molt senzill i dura uns cinc minuts», va declarar el director del CRES, Joan Micó. Un cop finalitzada l’enquesta, es recomanarà anar al metge referent o al Centre d’Atenció Primària (CAP) per saber com procedir i els resultats es guardaran en la història clínica compartida. «És molt important que un metge valori si es tracta de long Covid o ongoing Covid», és a dir, Covid en curs, així com «diferenciar-la de seqüeles en què queda afectada alguna funció orgànica». De moment, s’ha decidit comptabilitzar només els majors d’edat, ja que «sí que és veritat que hi ha Covid persistent en menors, però tenen molt poca incidència i presenten molta disparitat», va posar en relleu Bellmunt, tot puntualitzant que al Principat només s’han detectat dos casos infantils, i un d’ells ja ha passat a fase adulta.

Pel que fa als detalls del diagnòstic, Mas va informar que des del Ministeri de Salut s’ha treballat amb la CASS «per catalogar la malaltia i tramitar baixes per Covid persistent», que seran tractades com una malaltia comuna. «Hem elaborat una guia clínica en què han col·laborat diferents estaments sanitaris del país per homogeneïtzar i unir estratègies», va explicar la secretaria d’Estat de Salut.