El Govern manté la vacunació com a element principal en la gestió actual de la pandèmia del coronavirus al Principat. En aquest sentit, l’assessor de l’Executiu en matèria de vaccinació, el doctor Federico Martinón, va explicar a EL PERIÒDIC que «el Govern es planteja fer campanyes de portes obertes a la vacunació perquè tots aquells que no es poguessin vacunar en el seu moment, ho puguin fer ara». És a dir, que el pròxim pas en el pla, un cop s’ha obert a partir dels 12 anys, serà fer jornades intensives i sense cita prèvia per facilitar l’accés a més persones. «Andorra està en una situació molt bona de cobertura vacunal, però cal fer l’impuls final i captar els que van quedar endarrerits pel motiu que fos», va manifestar el doctor, que també va apuntar que s’implementarien «campanyes de captació de la població més jove i adolescents per recordar-los l’oportunitat que tenen, explicant-los bé el benefici que poden extreure’n personalment i com poden contribuir a la gent del seu entorn».

De fet, Martinón, especialitzat en pediatria, va recordar al voltant de la immunització dels nens i nenes a partir dels 12 anys, i malgrat que «no són el col·lectiu més prioritari», que la seva vacunació té més importància pel seu valor social. En primer lloc, l’assessor de l’Executiu va posar en relleu que «aquesta població contribueix en la transmissió de la malaltia en la comunitat», així que la seva vaccinació ajudarà «per aquell somni que tots tenim de la immunitat col·lectiva». I a escala personal, el doctor va destacar que hi ha una tercera motivació per decidir-se a rebre el vaccí, que és que «el fet que estiguin vacunats també els ajuda a recuperar la seva vida normal», pel fet que «estaran menys exposats a les quarantenes en cas de veure’s implicats en una sospita de contacte amb un positiu». 

Mesures de protecció

Sigui com sigui, Martinón considera que «l’acceptació de la vacunació està sent majoritària a Andorra», però tot i això «s’ha de seguir treballant a captar activament tots aquells que, fos per por o pels dubtes, van deixar de vacunar-se en el seu dia», tot i mostrar-se comprensiu de les inseguretats en un context de «molta informació i també missatges negacionistes i antivacunes». En aquest sentit, i en relació amb les accions que alguns països treballen com la d’imposar la vacunació, el doctor té dues visions diferents. «Segueixo pensant que el més important és la informació i l’educació, i que l’obligatorietat per si mateixa no soluciona el problema», va valorar en referència al conjunt de la població, afegint que «moltes vegades genera el fenòmen contrari». 

En canvi, es va mostrar molt contundent respecte dels sanitaris que opten per no vaccinar-se: «Un professional de la salut que no es vacuna, sigui quina sigui la seva ocupació, no crec que estigui complint amb els requisits mínims per desenvolupar la seva funció». Així, Martinón va puntualitzar que un sanitari «té un compromís i una obligació diferent» a la resta de la societat, i per això, si es nega a rebre el vaccí, «demostra manca de professionalitat». A més, va reflexionar que «no sé si fer obligatòria la vacuna seria la solució, però sí que hi hagués conseqüències per aquest treballador o que sigui recol·locat en una posició en la qual no exposi els seus pacients als riscos de la seva conducta en contra de l’evidència científica».

Finalment, pel que fa a l’ús del Certificat Covid per accedir a certs serveis o establiments, una mesura més popularitzada que l’anterior a Europa, l’assessor va tornar a manifestar dues posicions contrastades. D’una banda, Martinón va assegurar que «fa que les desigualtats que avui dia encara existeixen entre uns països i altres siguin encara majors», pel fet que la vacunació arreu del món «encara té una distribució asimètrica». Així mateix, el doctor va apuntar que «des d’una perspectiva més pràctica i egoista», implementar aquest sistema «ens beneficia en el sentit de protegir-nos de l’exposició i de l’entrada de noves variants», afegint que «si pensem en Andorra com un centre neuràlgic de turisme, establir aquest control protegirà també la població autòctona». Per tot, l’assessor del Govern va recalcar que «vivim al lloc on vivim, així que si s’imposa en el context europeu, nosaltres no podrem ser una excepció».