La Plataforma Ciutadana al dret a la informació referent a la instal·lació d’un laboratori BSL3 a Ordino està molt preocupada per la seguretat en la salut de la ciutadania davant la infraestructura acordada entre el Govern i Grifols. Així ho va manifestar el portaveu de la plataforma com a mode de cloenda a la reunió de poble celebrada anit al Centre de Congressos ordinenc, Enric Dolsa, que va avançar que el grup seguirà treballant per créixer en massa i així poder arribar a recollir suficients firmes per traslladar al Consell General i demanar que se celebri un referèndum al respecte. «Crec que és un perill i hi pot haver un accident gravíssim. El que em mou és la salut i per això crec que hem d’arribar a les firmes suficients per fer un referèndum i que sigui el país qui decideixi si vol el laboratori», va manifestar Dolsa.

La jornada es va proposar arribar a desxifrar què guanya Andorra amb aquest projecte, i per això va comptar amb la participació de quatre experts internacionals. En primer lloc, des del punt de vista científic i tècnic, Bernard La Scola, responsable d’un laboratori P3 a França, va exposar la manera de treballar d’aquests centres, i va posar en relleu la necessitat de fer formacions: «Cal formar el personal. Això requereix temps, perquè un treballador estigui bé en un laboratori P3 necessita almenys un any de formació», va incidir. Tot plegat, aquesta preparació serà la que reduirà el risc de possibles accidents, que tal com va assegurar, «gairebé sempre són causats per errors humans». I relacionats en l’àmbit de l’educació, van prendre part els catedràtics Margarita Arboix i José Aguilera, que van coincidir en la importància de desenvolupar investigació. «Estic a favor que hi hagi laboratoris, experimentació i investigació», va declarar Arboix, que va defensar el model de participació mixta entre el públic i el privat: «La recerca público-privada pot ser un element molt important per fer avançar la ciència. Al meu entendre, és l’objectiu». En la mateixa línia, Aguilera va valorar que «la Universitat d’Andorra hauria d’aspirar a tenir investigació», i per això «el Govern hauria de ser ambiciós i invertir-hi». I, encara que a nivell pressupostari el Principat hagués d’iniciar-se amb un model més «modest», Aguilera va insistir en les possibles sinergies amb altres centres de prestigi que el farien créixer.

D’altra banda, els dubtes al voltant de la seguretat jurídica de l’acord de socis ja signat per l’Executiu amb la companyia multinacional catalana van centrar l’altra part de la ponència, mitjançant la participació de la consellera general Carine Montaner i l’advocada francesa Virginie de Araujo. Montaner va assegurar que el text signat és «incomplet» i té errors, a banda que es compromet a uns elements «molt arriscats» en l’aspecte econòmic pel país. Per aquest motiu, va considerar de «ciència-ficció que un contracte així tingui les firmes d’Espot, Benazet i Gallardo». Per això, i gràcies a l’ajut de la mateixa advocada, la consellera va avançar que estaven estudiant la forma de «demanar responsabilitats jurídiques» als responsables polítics. Per la seva banda, de Araujo va destacar de la part confidencial de l’acord, filtrada dies enrere a la premsa, que Andorra haurà de prioritzar els productes de Grifols.

El debat va estar moderat per Stéphanie Steinbrecht, i també va comptar amb la compareixença d’Elisa Muxella, que va cloure el seu parlament reflexionant sobre l’adaptació del projecte dins de la reserva de la biosfera.

Hores abans, el ministre Portaveu, Eric Jover, va declarar al voltant de la trobada que cap dels ponents a la reunió s’havia posat en contacte amb el Govern per recollir informació sobre el projecte, i va recordar que l’Executiu està obert a «resoldre qualsevol dubte» de la ciutadania al voltant del laboratori de Grifols. Finalment, Jover va reclamar que, si hi ha debat sobre el projecte, que sigui des de «l’objectivitat i la racionalitat».