El Govern, de la mà de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i la directora del Departament de Medi Ambient, Sílvia Ferrer, van presentar ahir tres reglaments aprovats pel Consell de Ministres de dimecres, relatius a la protecció i conservació del medi ambient, que regulen les activitats professionals que poden afectar a la natura i la protecció de la fauna i la flora.

Referent als professionals, Calvó va explicar que el text defineix les activitats susceptibles de provocar un impacte al medi natural –com el guia d’activitats de muntanya, el guarda de refugis, les activitats silvícoles, el lloguer de vehicles, els vols d’helicòpters, les audiovisuals i l’organització d’esdeveniments a la natura amb un nombre inferior a 300 persones (comptant participants i organització)–, i fixa els requisits de cadascuna d’elles. En aquests s’inclou que aquest personal haurà de disposar d’un reconeixement que acrediti la seva formació en protecció i conservació del medi natural d’Andorra.

Des de l’Executiu es dona tres anys als diferents actors perquè s’adaptin a la nova normativa. D’aquesta manera, els professionals amb més de 10 anys d’experiència podran obtenir una convalidació acreditant la seva trajectòria, així com realitzant una sessió informativa impartida pel Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. D’altra banda, les persones formades a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) que hagin superat el Mòdul general d’activitats en el medi natural obtindran el reconeixement de forma immediata. «Uns dels objectius d’aquest reglament és que el personal estigui degudament format en matèria de coneixements del medi natural del país», va apuntar Calvó.

La ministra va recordar que el reglament també estableix que les activitats audiovisuals, científiques i de lleure que puguin afectar la fauna salvatge autòctona necessitaran una autorització del ministeri escaient. A més, la ministra va assegurar que s’està treballant en un reglament per a aquells esdeveniments amb més de 300 persones.

D’altra banda, els textos de flora i fauna determinen el llistat d’espècies protegides, així com els seus nivells d’amenaces. El Govern ha determinat quatre nivells de protecció: espècies extingides; espècies en perill d’extinció; espècies amenaçades; i espècies protegides. La normativa preveu la possibilitat de fer plans de reintroducció en les espècies extingides i de recuperació en les espècies en perill d’extinció. Pel que fa a les espècies amenaçades, s’estableix la possibilitat de fer programes de seguiment i conservació, avaluacions ambientals per actuacions i també permet l’autorització del ministeri per l’exhibició d’exemplars amb finalitats culturals i de difusió en campanyes de protecció. Finalment, en les espècies protegides, el ministeri pot autoritzar la importació, exportació, transport o possessió d’exemplars, però en prohibeix la comercialització d’exemplars d’origen silvestre.

Actualment, a Andorra té 452 espècies de flora protegides –0 extingides, 115 en perill d’extinció, 152 amenaçades i 145 protegides– i 399 espècies de fauna protegides –5 extingides, 65 en perill d’extinció, 179 amenaçades i 150 protegides–. Ferrer va posar com a exemple la perdiu nival, el duc o el trencalòs com a espècies que es troben en perill d’extinció. Per aquest motiu, com va ressaltar Calvó, el reglament permetrà «posar en marxa plans de recuperació», recalcant que aquestes accions es duran a terme en funció de les disponibilitats pressupostàries.