El desig de tota persona que viu en col.lectivitat és intentar ser útil a tothom, per tal de sentir-se ell mateix realitzat. Per això no hi ha lloc al món, per aquesta concentració humana; és tan gran que no hi ha una plaça on reunir-se i conviure.

La millor manera de conèixer un país és viure i conviure a les diferents places del món, que són l'àgora del diàleg, del necessari debat, però sobretot de la capacitat del ciutadans de poder ser ciutadans, malgrat que no sempre els ho deixin ser. Les grans adhesions són a la plaça i les manifestacions, també. En tots dos casos, les banderes són les que defineixen la commemoració. Aquesta expressió de tenir sempre a la mà senyera corresponent ni em plau ni em complau massa, perquè penso que un país real no necessita d'aquests símbols ni de qualsevol altre. Però acceptem els fets, perquè no tots estan en la mateixa línia.

Les coses van canviant, però, i ara realment només ens disfressem i ens envoltem de banderes i bufandes al cos per temes esportius. O hem perdut ideals o la seva transformació es troba en clara descendència. Fins i tot en àmbit místic o humà. En un moment donat em van fer catòlic i ho vaig deixant de ser a mesura que volen que
...

 [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.