Isidre Gavín és llicenciat en enginyeria tècnica agrícola per la Universitat de Lleida (UDL). Al llarg de la seva trajectòria laboral, ha exercit com a diputat al Parlament de Catalunya, ha estat president de la Diputació i regidor a l’Ajuntament de Lleida i ha dirigit l’empresa pública Cimalsa. Actualment, ostenta el càrrec de secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, és president de l’empresa pública Aeroports de la Generalitat i és vicepresident de Ferrocarrils de la Generalitat, entre altres coses.

–En quines línies d’actuació es treballa, actualment, des de la Generalitat per l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell i quin tipus de contacte es manté amb el Govern d’Andorra?
–Les línies d’actuació són conjuntes i són múltiples i diverses. La primera és la gestió compartida. Amb el nou conveni hem fet un pas endavant. No tan sols hem fet una renovació del que teníem, sinó que hem formalitzat un acord on el Govern d’Andorra pren més colideratge. Per tant, la gestió compartida queda més reforçada. Una altra línia de treball és en l’àmbit de les infraestructures. Tracta de fer créixer l’aeroport d’Andorra-La Seu pel que fa a les seves capacitats. Englobats en aquest punt hi ha diferents aspectes: el dels hangars, que precisament ara se n’estan construint quatre; l’operació GPS, per la qual hem estat molts anys invertint-hi i treballant-hi i la il·luminació de la pista. L’altra línia de treball és tot el que està relacionat amb la promoció de la infraestructura i en la creació de les proteccions perquè les companyies puguin desenvolupar correctament la seva activitat.

–En relació amb tots aquests projectes, amb quins terminis es treballa?
–En l’àmbit de la gestió, precisament ara hem acabat d’assolir la fita que és el nou conveni. Ens marquem un període de quatre o cinc anys per desenvolupar el nou model de gestió compartit. Pel que respecta a les infraestructures, hem acabat d’assolir la del GPS, hem esgotat totes les posicions per construir hangars i la part que faltaria a aquesta primera agenda és la il·luminació de la pista. La nostra voluntat és tenir el projecte acabat i aprovat el primer trimestre o el primer quadrimestre de l’any vinent i tenir la il·luminació de la pista finalitzada abans que comenci la temporada de tardor i hivern de l’any 2022.

–Més enllà d’aquestes línies de treball, tenen alguna altra sobre la taula prevista per desenvolupar-se en un futur més llunyà?
–Els projectes de futur van encaminats cap a la promoció. Aquí hi ha un lideratge del Govern d’Andorra i una implicació important de l’empresariat andorrà i concretament de l’Empresa Familiar Andorrana perquè es puguin començar a fer vols. El mateix ministre parlava de si poden començar a fer un vol xàrter aquesta temporada d’hivern; estem treballant en això, i a partir d’aquí, que això sigui l’inici d’alguns vols regulars. El lideratge andorrà en aquesta situació és molt fort. Nosaltres també fa anys que fem promoció de l’aeroport a les fires amb l’objectiu principal de captar companyies interessades. A més a més, aquest és un potencial que creixerà perquè l’alternativa GPS i la il·luminació que ens hem compromès a fer creen condicions per facilitar que les empreses hi vulguin desenvolupar aquestes activitats. Aleshores, amb això i amb un escenari amb vols xàrter o regulars d’avions de 50 places o més a la vista, el nostre futur més immediat planteja la possible construcció d’un hangar de dimensions superiors a les actuals. Disposem d’un pla urbanístic que ja s’ha desenvolupat amb aquesta visió de futur.

–I sobre el tema de la creació d’un punt d’inspecció fronterera a l’aeroport, què me’n pot dir?
–Aquest escenari és prioritari i no és tant a llarg termini. Nosaltres vam invertir una bona colla de diners, ja fa un munt d’anys, per tenir unes instal·lacions totalment adequades i que responguessin tècnicament al que les lleis i la Policiaespanyola necessita per fer els controls al punt frontera, i de moment no hem tingut el retorn esperat. L’estat espanyol no ha resolt el tema. A més, davant l’escenari que pugui haver-hi vols xàrter o vols regulars aviat encara és més important. El de punt frontera és un escenari més a curt termini i el d’hangars de mida superior als actuals es planteja a mig-llarg termini.

–Em pot concretar quants diners s’han invertit per a la creació d’aquest punt?
–Aeroports de Catalunya i la Generalitat, aproximadament hi vam invertir uns 200.000 euros ja fa uns cinc anys. Volem tenir unes instal·lacions d’acord amb els requisits que la Policia espanyola i el ministeri de l’Interior exigeixen. El govern espanyol és qui ha d’autoritzar i dotar l’aeroport de presència policial quan sigui necessari. Nosaltres l’únic que podíem fer era la inversió en les instal·lacions perquè ells diguessin si els serveixen o no. 

De fet, van venir, ho van inspeccionar i ens van confirmar que tot estava bé. Alguna vegada ens han comentat que tenen falta de mitjans, de policies, etc. però jo estic convençut que no és un problema de falta de recursos. No demanem tenir una caserna a l’aeroport. Per exemple, a l’aeroport d’Alguaire tenim una operativa que consisteix en una planificació de vols i a partir d’un protocol amb la Guàrdia Civil i amb la Policia Nacional, s’informa sobre els vols i des de les casernes properes desplacen a les persones que es cregui necessari segons l’ocasió.

–Últimament es va anunciar que durant aquest mateix hivern, l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell podria acollir vols xàrter turístics per primera vegada. Pot concretar sobre aquest aspecte?
–A partir del moment que se’ns va autoritzar l’operatiu GPS, hi va haver una sèrie de sectors empresarials i turístics a Andorra que van creure que era el moment d’oferir els seus serveis a l’aeroport. Per tant, van accelerar en la definició d’algun d’aquests projectes. 

El Govern d’Andorra n’ha compartit alguns amb nosaltres, i nosaltres també tenim algunes converses amb altres companyies, però de moment no ho revelarem. El Govern d’Andorra ens ha parlat de connexions amb alguna gran ciutat europea, però creiem que fins que no estigui tot finalitzat i tancat, és millor no parlar-ne massa.

–Què considera que aportaria la posada en marxa regular de l’aeroport, tant a territori andorrà com a territori català?
–Jo crec que tindrà beneficis positius a les dues zones des de molts punts de vista. Primer de tot, l’aeroport connecta Andorra i els Pirineus Centrals a un món amb el qual avui no estan connectats. És a dir, si es concerten vols amb alguna gran ciutat europea, és evident que hi haurà un avantatge extraordinari pel que es refereix a la reducció del temps i a la comoditat del trajecte. Per tant, això pot fomentar la captació no només de persones que vinguin a gaudir d’Andorra o del Pirineu central, sinó que evidentment també serà un atractiu pel turisme de negocis i pel turisme d’esdeveniments i d’activitats de tota mena.

–Tenint en compte l’impacte mediambiental que suposa un aeroport, es preveu alguna línia d’actuació en aquest àmbit?
–Sí. Tenim tota una agenda d’objectius orientats al fet que l’aeroport d’Andorra-La Seu sigui, esperem nosaltres, el primer aeroport Neutral Carbon; és a dir, neutral en carboni. Volem que la gestió de l’aeroport faci que entre la reducció d’emissions i la compensació de les que es generen, arribem a ser el primer aeroport neutral en emissions. Per fer-ho realitat, hem anat implementant mesures diverses, d’estalvi energètic, etc. i hem aconseguit que aquest sigui el primer aeroport de Catalunya i possiblement de tot l’Estat, que ha autoritzat vehicles individuals elèctrics, concretament patinets, perquè el personal es pugui moure per totes les instal·lacions. Hem substituit els vehicles de moviment intern per vehicles sense emissions. Treballem en aquest sentit.